RECORDS I NOTÍCIES
Dr. Pere Tarrés i Claret, metge i sacerdot
URL: http://www.doctortarres.org · A/e: doctortarres@terra.es
COMISSIÓ PRO-BEATIFICACIÓ DEL DR. TARRÉS
JOAN GÜELL 200 · 08028 BARCELONA

Bronze realitzat 
per l'artista Josep M. Nuet Martí



Records i notícies
Fotografies
Arxiu
Bibliografia
Procés de beatificació

Contacte


Núm. 99, setembre de 2008
Records
L'Any jubilar de sant Pau

Notícies
Nova publicació sobre el beat Pere Tarrés
Memòries de Josep Benet
Models d'evangelització en el camp sanitari
Aniversari


RECORDS

L'Any jubilar de sant Pau

Amb motiu dels dos mil anys del naixement de sant Pau, el Papa actual, Benet XVI, ha ofert a l’Església un nou “any jubilar” que fou inaugurat el 28 de juny d’enguany i durarà fins al 29 de juny del proper any 2009. L’objectiu que el Papa proposa amb aquest any jubilar, com ell ha manifestat, és aprofundir i revitalitzar la pròpia fe gràcies a redescobrir la figura de l’apòstol i les seves ensenyances, revivint els primers temps de la nostra Església.

Records i Notícies vol contribuir a aquest any jubilar donant a conèixer alguns fragments d’una conferència del Beat Pere Tarrés que, amb motiu del dia de la conversió de l’apòstol, va dirigir a les sòcies de l’Acció Catòlica de Sarrià. En el llibre Frutos y Enseñanzas, publicat el 15 d’octubre de 1950, a un mes i mig de la seva mort, ja se’n van transcriure algunes parts. A l’Arxiu Tarrés es conserva el manuscrit: una escriptura menuda –de metge– però clara i sense correccions, tres quartilles escrites pels dos costats sense deixar, quasi, marge. És tota una lliçó d’amor i admiració envers sant Pau, i una invitació a seguir-lo.

“Amb raó... avui celebrem amb l’Església, solemnement, la conversió del gran apòstol dels gentils. Sabem que, de tan venturosa arrel, n’ha sorgit abundosa còpia de fruits. Sant Pau convertit ha sigut pel món, el gran instrument de la conversió del món. El record de la seva conversió fa concebre al pecador l’esperança del perdó i moure’l a penitència. Qui perdrà d’ara endavant l’esperança de salvar-se per grans que hagin sigut les fallides, quan Saule, el que respirava amenaces i odi a mort contra els deixebles del Senyor, fou sobtadament convertit en vas d’elecció?...   
”Com l’escultor dóna caràcter propi la imatge que produeix, així l’Esperit de Déu en transformar d’alguna manera en si mateix les ànimes humanes, els imprimeix una semblança divina i esculpeix en elles l’efígie de la seva Substància... Com el segell que s’imprimeix sobre la cera, així l’Esperit Sant s’imprimeix invisible i secretament en les ànimes que el reben (sant Ciril)...

”I una ànima transformada en aquestes condicions, de què és capaç? És capaç ja de tots els heroismes. Ha comprès la plenitud del do de Déu i no té ja altre desig que plaure el seu Senyor i estimar-lo amb tota l’ànima, imitar-lo en tot i ascendir de perfecció en perfecció fins aconseguir que sigui una realitat aquella unió íntima amb Ell, essència de la santedat.

”En efecte: Sant Pau ha comprès a Jesús i després de preparar-se diligentment no té ja altre desig que llançar-se pel món malgrat les petiteses i dificultats que posaven aquells que eren els seus nous amics, i guanyar-ho tot per Crist. Sent la follia de l’apostolat. El bé que s’ha de difondre. No comprèn com les meravelles de la doctrina de Crist hagin de quedar-se recloses en una cleda. El foc del seu amor a Jesús no pot contenir-se en l’espai petit del seu cor. Ni totes les aigües han pogut extingir la caritat, ni els rius sufocar-la. Aquell clam que fa als de Corint (2Co 5,14) “Caritas Christi urget nos”, la caritat de Crist ens esperona, l’obliga, l’empeny incessantment en el treball d’apostolat. No pot no deixar de fer-ho. Per ell sols existeixen ànimes a salvar, a les que cal portar la llum de l’Evangeli. Aquesta predicació, diu ell, no és per mi cap glòria, ja que és una necessitat que m’obliga puix ai de mi si no evangelitzés! “Vae mihi si non evangelizavero!” (1Co 9,16).

”És la força impetuosa d’aquella idea motriu, el gran ideal del Crist, que no el deixa viure ni reposar i que li fa estimar les ànimes fins al deliri, i pensa en elles i les voldria sempre amb ell per parlar-los-hi. “Nostra boca –diu als de Corint (2Co 6,11-12)– s’és oberta per a vosaltres, oh corintis; el nostre cor s’és eixamplat. No estem estrets dins els vostres...” El cor de sant Pau s’ha fet ample per contenir-hi les ànimes dels fidels de les esglésies que havia anat fundant.

”Per ell ja no hi ha diferència entre jueus i els gentils. No té cap prejudici. A tots vol portar pel veritable camí. I per això, impacient de la glòria divina va practicar, ell primer, aquelles paraules que un dia escrivia a Timoteu: “valerosament va anar a la lluita com un ferm soldat de Crist Jesús” (2Tm 2,3), va predicar la paraula oportunament i importuna, va reprendre, exhortar i, suportant tots els treballs (2Tim 4,7), “va lluitar la lluita noble” del lleial servidor del Rei.

”En el seu apostolat ens dóna una lliçó admirable de tècnica apostòlica, utilitzant els mitjans tots per a guanyar més ànimes. El gran amor no li feia reparar en les mesquineses humanes. La santa llibertat en l’acció que el caracteritzava li feia exclamar: “Essent lliure de tots, de tots m’he fet servidor per a guanyar-ne més. I en sóc fet jueu amb els jueus, per tal de guanyar els jueus; amb els qui estan sota la llei: com si estés sota la llei per a guanyar els qui estaven sota la llei; amb els qui estaven sense llei, com si jo estés sense la llei, per a guanyar els qui estaven sense llei. M’he fet feble amb els febles per a guanyar els febles: per a tots he esdevingut tot per a salvar-los a tots” (1Co 9,19-22).

”Oh follia de l’apostolat! Que el qui la sent com un embriac s’oblida de si mateix i endut per la passió de les ànimes, ja no repara ni en la salut, ni les riqueses, ni els oprobis i menyspreus, ni en la mateixa vida... és una follia santa que inevitablement porta a la creu, junt al Mestre, disposat a sofrir-ho tot i suportar-ho tot “amb molta paciència, en tribulacions, en necessitats, en angoixes, en cops, en presons, en avalots, en fatigues, en nits sense dormir, en dies sense menjar...” (2Co 6,4-5); forces vegades en perill de mort. Dels jueus –diu ell- cinc vegades n’he rebut quaranta assots menys un; tres vegades he estat vergassejat, una vegada apedregat; tres vegades he naufragat, he passat un dia i una nit damunt l’abisme de la mar... Perills de rius, de lladres, perills de part de la meva raça, perills de part dels gentils; en la ciutat, en el despoblat, en els falsos germans, en treball i fatiga, en fam i set, en fred i nuesa...” (2Co 11,23-27).

”I mireu, com tot això ho diu amb alegria, ple de sant entusiasme. A voltes dóna la sensació que ni és senyor de si mateix. En la carta segona als de Corint (2Co 11,16.21) demana “que no el tingui ningú per un home sense seny”, però el que diu ho diu “com perdut el seny”, i més avall en el mateix text ell mateix diu: “sense seny ho dic”.

”I com a model d’ànima de tremp apostòlic d’on treu aquesta força impetuosa que tot ho invadeix, aquesta audàcia santa que obra meravelles?

”Ah, del seu gran amor a Crist! Oh meravella de la gràcia que transforma tan radicalment les ànimes! Aquella que ha conegut a Crist i ha sapigut comprendre el seu do ja no té més remei que entregar-se i correspondre a l’amor de Déu. En Déu sols hi ha una llei, la del tot o res, les ànimes santes mai s’entreguen a mitges. L’amor llença a la unió íntima d’aquells que s’estimen. És una força inevitable que en Sant Pau fa exclamar-li: “Vivo autem non ego; vivit vero in me Christus”: Visc no ja pas jo, sinó que el qui viu en mi és Crist (Ga 2,20). Ell i Crist són una sola cosa i l’amor el porta a viure “juntament amb Crist clavat en la creu” (Ga 2,19).

”I aquesta unió és tan íntima, aquest amor és tan fortament lligat, que quan pregunta: “Qui podrà separar-nos de l’amor de Crist: la tribulació, l’angoixa, la fam, la persecució, el glavi?”, contesta amb fermesa: “Estic segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels, ni els principats, ni les virtuts, ni el present, ni el que ha de venir, ni les forces, ni l’altura, ni la profunditat, ni qualsevol altra criatura ens podria separar de l’amor de Déu, que és en el Crist Jesús, Senyor nostre” (Rm 8,35-39)...

”Heus aquí, el gran Sant del qual avui commemorem la seva conversió solemnialment, perquè, com diem amb les paraules de sant Bernat, d’aquesta venturosa arrel n’ha sorgit abundosa còpia de fruits.

”Lliçó i exemple. Saber escoltar la gràcia i deixar-nos conduir per la voluntat de Déu vers la santedat.”

NOTÍCIES

Nova publicació sobre el beat Pere Tarrés

El metge Dr. Xavier Sanz Latiesa ha escrit i publicat un llibret de 24 pàgines amb dibuixos de Maria Josep Subirachs Ferrer, patrocinat pels Metges Cristians de Catalunya i per la Federació de Cristians de Catalunya. És una petita biografia titulada Beat Pere Tarrés. Metge, sacerdot i apòstol de la joventut. Testimonis per al segle XXI, amb un pròleg escrit pel metge Dr. Josep Maria Simón Castellví, president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques (FIAMC).

N’hi ha exemplars en català i en castellà, i poden adquirir-se a la seu de la Federació de Cristians de Catalunya, carrer Calàbria, 273, entresòl 4t.; i també a la seu de la vicepostulació.

A la Capellania de l’Hospital de Navarra n’han demanat exemplars per distribuir-los als malalts.

Memòries de Josep Benet

En el primer volum de les seves memòries (anys 1920-1939), l’historiador i advocat Josep Benet recorda elogiosament el seu amic Dr. Tarrés, dirigent de la FJC, i es dol de l’absència d’algun representant del govern català a la seva beatificació a Loreto.

Models d'evangelització en el camp sanitari

La revista italiana Vita Ospedaliera del passat mes de juliol dedica dues pàgines, i continuarà en el proper número, a presentar la figura del Beat Tarrés com un model de metges cristià.

Aniversari

El grup “Avant” de la Federació de Cristians de Catalunya de Terrassa ha celebrat el 75è aniversari de la seva fundació amb una colla d’actes en els quals ha recordat singularment el Beat Pere Tarrés, militant i dirigent de la FJC.

[<]
 
1
© Comissió Pro-Canonització Beat Pere Tarrés, 2008. All rights reserved