Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí
Records
i notícies
|
Núm. 98, maig de 2008 Dia 30 de maig Records Una opinió destacada sobre el beat Pere Tarrés
El mes de maig és un mes molt significatiu en la vida del Beat Pere Tarrés ja que esdeveniments importants de la seva vida van tenir lloc en aquest mes; i, també, la gran devoció que tenia a la Mare de Déu la manifestava especialment en aquest mes dedicat a Maria, d’acord amb el costum popular dels fidels. És per això que Records i Notícies vol evocar aquesta estima que el Dr. Tarrés tenia a la Mare de Déu, donant a conèixer alguns dels records marians que es guarden en l’Arxiu, i en concret els que tenen relació amb el Santuari de Lourdes dels Pirineus, ja que aquest any se celebren els 150 anys de les aparicions de la Mare de Déu a la Bernardeta. Consta per unes postals que va enviar a la seva mare, que quan tenia 21 anys, el mes de juliol de 1926, va estar per primera vegada al santuari. N’hi ha una, en colors i en què es veu la basílica als peus del riu Gave, datada el dia 23, en la qual comunica a la mare i germanes la seva arribada, cap al tard, a la població de Lourdes, i els explica, tot impressionat, la molta gent que veu pels carrers, ja que: “S’hi troben quatre peregrinacions: portuguesa, holandesa, de París i de Niça”. L’endemà descriu, en una altra postal, d’una manera senzilla i adaptada a la mare, el que veu: “Lourdes és molt bonic. He vist ja la processó amb la benedicció del Santíssim: és una cosa corprenedora, i més ha de ser-ho quan sents parlar amb la teva llengua. La processó de les torxes, que ells en diuen “des flambeaux”, és emocionant, perquè es veuen una infinitat de llums encesos, que els alcen i baixen, mentre retruny per arreu aquell ”Ave Maria” que ens fa venir un calfred d’emoció. La gruta és una cova on hi ha un altar i a sobre hi ha una altra coveta on hi ha la Verge Blanca, tota pulcra, amb un llaç blau.”Finalment el dia 25, en una tercera postal, després d’explicar l’anada a la ciutat de Pau, escriu: “Aquest matí he anat a confessar i combregar a Lourdes, m’he tingut de confessar en castellà. Hi ha una devoció grandiosa. He pujat, també, aquella escala que tan sols s’hi pot pujar a genollons”. Són unes pinzellades del que va veure i viure, enviades a la mare i que retraten una mica el seu esperit, en aquell lloc tan marià. Tres anys més tard, el butlletí ORIFLAMA, portaveu del Centre Moral i instructiu de Gràcia, del juliol de 1929, número 67, inclou en les seves pàgines, i amb el títol genèric de “Les meves proses”, un article escrit pel novell metge, el Dr. Tarrés, dedicat a “la benemèrita Hospitalitat de Nostra Dona de Lourdes” i signat amb el seu pseudònim de Ferran Vic, sobre la realitat de Lourdes. Aquesta és la transcripció: “LOURDES” “Heus aquí un nom. Però quin nom! Ell sol omplena la boca d’una infinitat d’ànimes i el cor de totes les multituds. La Verge Blanca l’ha pres per palau i seu del seu tron i les nacions han corregut a retre-li llur vassallatge. I allí, voltada de muntanyes, sota la blavor d’un cel immaculat, esguarda els pobles, somriu amorosa, i amb dolçor de mare guareix les ferides dels cors dels seus fidels amb aigua puríssima que besa ses plantes i fa florir els roserars a son entorn...” “Els malalts ocupen en forma de cercle tota l’esplanada. Hora solemne i augusta. Sols el suau remoreig del Gave, i el pas frisós d’un lleuger ventijol per entre el brancam dels arbres, dóna fe de vida en aquell moment. De sobte, un himne eucarístic fereix l’espai. El Senyor dolçament embolcallat d’humilitat s’apropa. Diríeu que els malalts estan tots en èxtasi. ”Els cants de glòria al Fill de David tot pujant cel amunt ressonen per aquelles muntanyes i les avetoses ho repeteixen al pas de l’oreig, i els ocells paren les seves cantúries, per escoltar-ho millor... ”Un sacerdot braços en creu prega en veu alta i els pelegrins repeteixen a cor: Senyor guariu els nostres malalts! ”Cada malalt espera el pas de Jesús amb els ulls humils i el cor fervent. L’Amor el mira, el consola i aquella ànima sent el que jamai el món li farà sentir... Jesús li ha parlat al cor, però no sap dir el que li ha dit; i l’ha omplenat d’un desig insospitat, d’un goig sense límits; i aquell malalt, pobrisó malalt, plora. Però quines llàgrimes aquelles! Que en diuen d’afectes i de coses! Quina roentor hi ha deixat la divina mirada a l’ànima del malalt humil... ”Oh consol de la veritable Religió! El descregut que espera veure amb els ulls del cos per creure, no sabrà jamai comprendre el miracle íntim realitzat en l’interior del cor humà, miracle que es repeteix cada dia, en tots els malalts. Per això tornen del seu pelegrinatge, radiants, animosos, ardits. Jesús els ha confortat. No els ha curat a molts de les seves dolences i sofriments, però sí que els ha mostrat a tots l’afecte intensíssim del seu Cor i els ha ensenyat a ésser perseverants i soferts a tenir confiança en Ell que tot ho pot i en aquella Verge Blanca de graciós somriure... ”Lourdes als peus del Gave de Pau s’ha convertit en una població deliciosament poètica. La naturalesa ha decorat admirablement tots els seus voltants, veritables espectadors silenciosos, marc únic a la grandesa de les quotidianes processons eucarístiques”. “El pelegrí un cop finides les oracions i actes propis del Romiatge, es complau a visitar el monumental Via-Crucis, d’una valor considerable; la casa nadiua, tota humil, de la benaurada Bernadeta; la col·lecció sense fi d’establiments abarrotats de gent; i tantes altres coses... Però el romeu català no deixa de visitar la que és Reina i Senyora de la seva terra: la tan formosa Verge de Montserrat, que es troba en un altar de l’església parroquial de Lourdes. ”Trobant-nos-hi en ocasió que no hi havia pelegrinació catalana, anàrem a fer una filial visita a la Verge Bruna, i agenollant-nos als seus peus, pregàrem uns moments. Estàvem encara postrats davant la seva imatge, quan sentim que algú se’ns apropa i ens pregunta amb veu emocionada i en perfecte català: “El tren corria adelerat en direcció a Toulouse i pel meu enteniment encara hi passejaven vivament dos noms: Lourdes, Montserrat, Lourdes...”El Beat Pere Tarrés va pelegrinar altres vegades a Lourdes però no en tenim constància fora del que es llegeix en el llibre Hermano Antonio, dedicat al germà camil Antoni Jacome on en la pàgina 175 es llegeix: ”El hermano Antonio y Pere Tarrés peregrinaron cada año con sus enfermos a la gruta milagrosa de Massabielle, donde la Virgen decidió aparecer”. El santuari
de Lourdes com el de Montserrat o el de Núria o el de la Mercè
i tants d’altres eren pel Beat Tarrés: “El casal de la Mare”, lloc
on trobava un recés i un redós abrigador per omplir-se més
i més de l’amor a Jesús i a la Verge Maria. Per això
no ens ha d’estranyar que en el llit de la seva mort, el dia 14 d’agost,
vigília de la festa de l’Assumpció de Maria pogués
dir: “Quin consol em dóna haver estimat la Mare de Déu!...
De quants perills m’ha salvat essent universitari. I de sacerdot l’he estimada
i l’he predicat.”
NOTÍCIES Està ja preparat per publicar-se un llibret de poques pàgines, dirigit sobretot als infants, amb una senzilla biografia del Beat Pere Tarrés. Altar dedicat al Beat Dr. Tarrés A la catedral de Barcelona i en una capella del claustre, es dedicarà un altar als sants i beats de Barcelona, amb l’escultura central del Beat Pere Tarrés. El passat dia 26 d’abril, en uns parlaments que es van fer a la sala de la Mare de Déu de la Mercè de la mateixa catedral, l’escultora Montserrat Garcia Rius va presentar l’esbós del conjunt escultòric. Nou carrer dedicat al Beat Pere Tarrés “L’associació d’amics de Pere Tarrés” van lliurar una sol·licitud, amb molta documentació, demanant a l’Ajuntament de Barcelona un carrer a Sarrià dedicat al nostre Beat. S’està esperant la resposta. Ajudes a la Causa de Canonització És important comunicar les gràcies rebudes per intercessió del Beat Pere Tarrés. També podeu ajudar amb donatius a la llibreta de “La Caixa” : 2100-3200-92-2105024972. [<]
|
