Bronze realitzat 
per l'artista Josep M. Nuet Martí

Records i notícies
 
 
 

Fotografies
Arxiu
Bibliografia
Procés de beatificació

Contacte

Records

Una opinió destacada sobre el beat Pere Tarrés

Notícies
CD i DVD sobre el beat Pere Tarrésl
Carrers i places dedicats al Dr. Tarrés
Escultures
Festa litúrgica del beat Pere Tarrés

RECORDS

Una opinió destacada sobre el beat Pere Tarrés 

“El Dr. Tarrés ha estat com aquella marinada suau en dia calorós, que no t’adones que t’ofereix frescor fins que es calma, o com aquell sol d’hivern fred, que t’acompanya i no l’enyores fins que els núvols te’l prenen. Crec que hem estat molts, que l’hem descobert sant, amb la plenitud del significat que té la paraula sant, després de la seva mort, precedida d’una llarga i cruel i dolorosa malaltia, viscuda amb serenor i oblació de sant” ... “Els morts, per importants que siguin, amb el temps s’obliden. El Dr. Tarrés, el seu record, l’estima i valoració de la seva exemplaritat –diguem-ne santedat–, després de la seva mort, perdura i creix amb intensitat i plenitud des del primer moment”. Aquestes paraules van ser escrites en el pròleg del llibre Diaris íntims, l’any 1999, per Mons. Ramon Daumal, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, suara traspassat, que fou company del Beat Pere Tarrés en l’activitat sacerdotal desenvolupada a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià; i tots dos van ser membres de la naixent Unió Sacerdotal.

El bisbe Ramon admirava extraordinàriament el seu germà en el sacerdoci i s’encomanava a ell perquè, ja abans de la seva beatificació, el tenia per sant. Moltes són les vegades que públicament o en privat parlava amb entusiasme dels molts records que tenia d’ell. Tenia una opinió admirativa sobre la seva persona i sobre la seva actuació sacerdotal. En aquest Records i Notícies, publicat als pocs dies de la defunció del bisbe Daumal, volem deixar escrites algunes d’aquestes opinions, com la que encapçala aquest escrit.

Deia una vegada: “M’impressionava, i era per a mi un gran exemple, la seva manera senzilla de viure el sacerdoci: era constant i fidel en l’esperit d’oració, la seva donació pastoral sense límits, la seva gran pietat, sobretot eucarística, i el gran esperit de caritat que irradiava. Recordo sobretot una vegada que, després d’haver parlat amb ell sobre el nostre viure sacerdotal, vaig experimentar com un sentiment d’inferioritat i de vergonya al trobar-me jo mateix tan lluny de com ell parlava de Déu i vivia el sacerdoci, sense que per això em sentís allunyat o impossibilitat d’arribar, com ell, al grau de vida sacerdotal que ell vivia, ja que parlava i es manifestava amb una gran i atractiva naturalitat”.

A Lourdes, i en una de les vegades que va acompanyar i presidir la peregrinació diocesana, va expressar-se d’aquesta manera en parlar de la necessitat de fer sempre la voluntat de Déu: “He tingut la sort i la responsabilitat d’haver treballat conjuntament a la mateixa parròquia amb el Dr. Pere Tarrés i us puc assegurar que, a mesura que vaig reflexionant sobre el que vaig viure aquells anys, vaig descobrint en ell aquesta profunda realitat del compliment de la voluntat de Déu. El nomenament signat pel bisbe pel qual havia d’atendre com a consiliari les noies de l’Acció Catòlica de Sarrià, malgrat ser un nomenament no pas d’acord amb el que humanament es podia esperar d’ell i no pas d’acord amb allò que inicialment podia haver estat el seu impuls, el seu desig i el seu anhel; i no estar d’acord amb el que esperaven d’ell tots els que el coneixien i havien constatat el seu entusiasme en l’actuació entre els joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, us puc ben assegurar, perquè tinc el testimoni d’haver treballat i conviscut amb ell, que mai va dir o manifestar la més petita queixa de no deixar-lo treballar en allò que estimava; i es va lliurar amb totes les energies que tenia a fer i a realitzar amb plenitud allò que en aquell moment li demanava la voluntat de Déu manifestada pels seus superiors. Jo puc respondre que en tot el temps que vaig conviure amb ell no vaig sentir la més petita queixa de per què no se li deixava fer allò que havia estat el seu ideal, allò que tothom esperava d’ell; sinó que es va entregar d’una manera plena al que li indicava el superior, fent-ho amb plenitud d’entrega i amb generositat d’entrega”.

En ocasió d’iniciar-se el procés cognoscitiu sobre la fama de santedat del Dr. Pere Tarrés, el bisbe Ramon va escriure sobre l’impacte que li va produir la manera com suportava la malaltia que el va portar al sepulcre: 

“Durant la darrera malaltia del Dr. Pere Tarrés vaig tenir ocasió de visitar-lo vàries vegades en la Clínica de Nostra Senyora de la Mercè que ell havia fundat. Amb ell m’unia una profunda amistat nascuda i fomentada per haver-nos trobat junts a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià de Barcelona; jo que n’era el vicari, tenia cura de la joventut masculina i ell, exercint-hi un profitós i ample apostolat, en tenia de la joventut femenina, com a successor del Dr. Josep Castelltort, que fou bisbe d’Astorga.

Tots sabíem el caràcter irreversible de la malaltia del Dr. Tarrés, i ell no ho ignorava. No en parlava directament, però descobries que ell tenia la certesa que aquella malaltia era l’última i que no hi havia altre final humà previsible que la mort.

En les converses, generalment breus, pels dolors que pacientment suportava sense queixes, sempre mostrava més interès pel visitant, pels sacerdots o per la diòcesi, que no pas per ell mateix. Només preguntant-li directament per la seva salut responia breument defugint detalls i anant tot seguit a portar la conversa en altres temes.

D’una visita, recordo que, parlant dels sacerdots i de com calia que fossin fidels i sants (aquesta paraula no l’espantava ni tampoc la defugia), em digué unes paraules que no he oblidat mai i que m’han ajudat moltíssim en el llarg temps del meu ministeri. Digué: «Desenganya’t mossèn Ramon, de santedat vertadera només n’hi ha una: la que neix de la caritat amassada amb humilitat».

En una altra visita, relativament poc temps abans del seu traspàs, vaig trobar-lo amb una expressió de sofrir forts dolors. Al preguntar-li si l’havien visitat els metges, i què li havien dit, em va respondre amb senzillesa: “Sí, aquest matí m’han visitat i han fet unes proves, i jo he reaccionat com ells desitjaven, (i aquí, amb un intent de somriure va afegir) perquè també cal donar ànims als metges”. Ell era metge i sabia el què i el per què li feien aquestes proves. M’impressionaren vivament les paraules que havia dit, les quals expressaven, en moments de dolor intens i amb la certesa que moriria d’aquella malaltia, el fet d’oblidar-se de si mateix, i la generosa caritat envers els metges que l’atenien i assistien: “Calia animar-los, infondre’ls esperances”, va afegir.”

Aquestes citacions del bisbe Ramon Daumal ens deixen entreveure el que representava per a ell haver conegut i haver treballat ministerialment amb un sant com ho era el beat Pere Tarrés. Són una mostra de l’opinió que en tenia i expliquen la seva admiració envers el company sacerdot. En el procés va manifestar que: “el que em mou a declarar en aquest procés és la seguretat que l’exemplaritat que ha deixat el Dr. Tarrés és i serà de gran utilitat per als sacerdots i per a la joventut, precisament en aquests temps actuals”.
 

NOTÍCIES

CD i DVD sobre el beat Pere Tarrésl

Amb el títol Testimonio de autores católicos escogidos es publica una col·lecció en castellà de “CD vídeo” en la qual, en cada un d’ells, hi ha una explicació sobre la vida i obres de persones que “s’han deixat transformar per l’Esperit Sant i avui són testimonis de Crist”. D’entre els nou primers publicats n’hi ha un titulat Amor sin condiciones sobre el beat Pere Tarrés. Pot adquirir-se al carrer Xuclà, 19 de Barcelona. Telèfon 933 013 194.
 Un “DVD documental” sobre la figura del gran apòstol, metge i sacerdot, amb el títol Pere Tarrés (1905-1950), realitzat per Jordi Roigé de l’empresa Utopia Global, ha estat editat en català, acompanyat també de versió subtitulada en castellà i anglès, i es pot adquirir a Llibreria Claret del carrer Roger de Llúria, 5 de Barcelona. Va dirigit principalment als joves i als qui no coneixen aquest gran fill de la nostra terra.

Carrers i places dedicats al Dr. Tarrés

A més dels carrers dedicats al Dr. Tarrés, poc temps després de la seva mort, com la plaça del poble de Sant Esteve Sesrovires, el carrer del barri de Sant Pau de Manresa, l’avinguda de Monistrol de Calders i el carrer de Sant Joan de Vilatorrada, darrerament el poble de Noves de Segre, municipi de l’Alt Urgell, el dia de la beatificació (5 de setembre de 2004), en què es complien anys de l’estada del Dr. Tarrés, com a metge en el front de guerra, el 5 de setembre de 1938, li va dedicar una plaça. El poble de Garcia, municipi de la Ribera d’Ebre, on també va estar durant la guerra, li ha dedicat un carrer amb el nom de “Raval Mossèn Pere Tarrés”, i també al poble de Castellcir, al Vallès Oriental, li han dedicat un carrer en una nova urbanització.

Escultures

Una escultura del beat Pere Tarrés, metge, donada pel seu autor l’escultor Ramon Cuello, ha estat col·locada a la infermeria de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, de Barcelona. I la maqueta del relleu existent al balcó del Monestir de Montserrat, del mateix autor, que guardava a casa seva Mn. Pere Oliveras, ornamenta l’entrada de la Cúria de l’Arquebisbat de Barcelona.

Festa litúrgica del beat Pere Tarrés

Aquest any l’Església celebra la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús el dia 30 de maig, festa del Beat Pere Tarrés. Aquesta coincidència en la Litúrgia no serà impediment per a celebrar la missa i la trobada dels amics i devots del Dr. Tarrés, prop del seu sepulcre a l’església de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, recordant l’aniversari del seu naixement (1905) i de la seva ordenació de prevere (1942).