Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí
Records i Notícies |
Núm. 94, maig de 2007 “Per primera vegada he confessat. Tremolava, quasi. Me n’he sortit. Tinc el confessionari als peus de la Mare de Déu del Roser. Ella m’ajudarà.” (Paraules
escrites en el seu diari íntim, el dia 12 de juny de 1942,
estant al poble de Sant Esteve Sesrovires.)
El Beat Pere Tarrés va ser beneficiat de la parròquia de Santa Anna El dia 26 de juliol de 2005, a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Lluís Martínez i Sistach, acompanyat del rector d’aquesta parròquia, mossèn Joan Aran i Suriol i d’altres preveres, va presidir una solemne Eucaristia amb molta assistència de fidels, per recordar al Beat Pere Tarrés, que havia estat beneficiat d’aquesta església l’any darrer abans de la seva mort. L’arquebisbe, en acabar la celebració, va descobrir una làpida adossada a una de les parets interiors de l’església en la qual es llegeix: “BEAT PERE TARRÉS I CLARETCal recordar que el Concili Vaticà II va suprimir els beneficiats de parròquies i d’altres entitats, ja que eren una realitat que no s’esqueia amb la dels moments actuals, ja que un beneficiat de parròquia era un sacerdot que gaudia a perpetuïtat de la remuneració econòmica dels rèdits d’uns diners que una família o una agrupació havia dipositat al bisbat per ajudar un mossèn a viure d’aquells diners i així poder-se dedicar als ministeris d’aquella parròquia i dels que li assenyalava el mateix benefici. Els qui havien creat el benefici, d’acord amb el bisbe diocesà, eren els qui determinaven a quin sacerdot se li atorgava. Al Doctor Tarrés mai no se li hauria ocorregut pensar de ser beneficiat, però al bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego, li va semblar la millor solució per ajudar un sacerdot tan dedicat als nombrosos ministeris que li havia confiat i que, a la vegada, quasi passava necessitat. La família Ros era la que des d’antic, com a patrons, administrava el benefici de “Sant Miquel i Sant Ramon de Penyafort a l’altar existent entre l’altar major i la capella del Santíssim” a l’església de Santa Anna de Barcelona. Explica l’enginyer agrònom Joan de Ros i de Ramis, patró del benefici esmentat: “A la mort de mossèn Jaume Illa, que era el beneficiat fins en aquells moment, em va cridar el Dr. Modrego perquè proposés un sacerdot per aquell benefici que havia quedat vacant. Jo no tenia la més petita idea dels drets que com a patró em corresponien, i fins no tenia cap interès a fer-los valdre, sinó tot el contrari. En les diverses entrevistes que vaig tenir amb el Dr. Modrego, ell insistia que exercís el meu dret i jo a posar-lo a la seva disposició... Finalment vam arribar a un acord: que ell em proposaria un nom i que si hi estava d’acord jo mateix fos el qui ho proposés al sacerdot escollit.El dia 19 d’abril es va fer solemnement la protocol·lària presa de possessió... El document existent a l’Arxiu diu el següent: “En la iglesia de la parroquia mayor de Santa Ana de la ciudad de Barcelona, a los diecinueve de abril de mil novecientos cuarenta y nueve, en virtud y ejecución de las letras dadas por el M.I. Sr. Vicario General de la Diócesis al Rndo. Pedro Tarrés Claret, con fecha día ocho de los actuales, acerca la colación y la canónica institución del Beneficio de la invocación de San Miguel Arcángel y San Raimundo de Peñafort, erigido y fundado en esta parroquia, el Rdmo. Mons. Miguel Pujol Forn, Párroco de ésta, en calidad de subejecutor y con intervención del Rndo. Jaime Santacana Amigó, Beneficiado, delegado del Sr. Secretario de esta Curia, inmitió al expresado Rdo. Pedro Tarrés Claret, en la real, corporal, actual, o cuasiposesión del Beneficio mencionado con todos sus honores y obvenciones, haciendo al efecto las oportunas intimaciones para que fuera reconocido como tal Beneficiado. Lo que se efectuó sin oposición alguna, siendo testigos Rndo. Pablo Galcerán Bargués y Rndo. Tomás Pou Cunill, beneficiados, Dña. Pilar de Ramis, viuda de Ros, D. Juan de Ros y de Ramis, y D. Juan Homs Lluch, quienes firman con el subejecutor, de lo cual el suscrito delegado del Sr. Secretario de la Curia Eclesiástica de esta diócesis doy fe.”Detalla tot seguit el Sr. Ros: “... Li varen assenyalar un confessionari, i el Sr. Bisbe, a més de les obligacions del benefici, que segons crec eren molt poques, li va donar la facultat de poder absoldre pecats reservats com ho fa al penitencier de la Catedral. La meva esposa va organitzar per després de l’acte oficial el que s’anomena “una copa de vino español”, i va ser llavors que em vaig adonar de lo molt delicat que estava de salut.”De fet aquest ministeri no va poder realitzar-lo, ja que pocs dies després d’aquesta entrevista va haver d’internar-se al Sanatori de la Mercè, el dia 17 de maig, on va morir-hi el 31 d’agost. Aquest nou ministeri el va rebre com un alliberament de la diària caminada que feia des la seva residència balmesiana fins al convent i col·legi del “Sortidor” del carrer de Blasco de Garay, al Poble Sec, on actuava de capellà a la comunitat de religioses franciscanes missioneres de la Immaculada Concepció, on també atenia les col·legiales i on va fundar i dirigia un grup de la JOC amb les antigues alumnes. Apreciava molt aquestes activitats, però la minvada salut feia que l’estona del tramvia des de la seva residència fins al convent, i la pujada fins al carrer de Blasco de Garay li fos diàriament un vertader esforç i un greu cansament. Els que hi van sortir guanyant fou la rua constant de persones que anaven a confessar-se amb ell i que havien d’arribar-se al Poble Sec, però que gràcies al seu nomenament de beneficiat van poder trobar-lo més fàcilment a l’església de Santa Anna. El confessionari del Dr. Tarrés era un lloc molt concorregut on molts trobaven amb el perdó dels pecats, la pau i l’encertada orientació en els seus problemes. Al cap d’un any, la malaltia i l’ingrés a la Clínica de la Mercè van posar fi a la seva acció santificadora i orientadora en el confessionari. En el llibre
Diaris íntims hi ha els apunts que mossèn Pere Llumà
va prendre de les paraules que anava dient el Dr. Tarrés en el llit
de la Clínica de la Mercè i que són un testimoni de
la seva constant donació a Déu i del seu sofriment com a
taula de salvació per als altres i per ell. Consta que el dia 21
de juny va dir: “Aquí teniu el flamant beneficiat de la Major de
Santa Anna. Em sento el Bon Pastor. He fet vertaderes bogeries per les
ànimes, fins deixar les noranta-nou per anar a buscar l’esgarriada.”
NOTÍCIES La festa litúrgica del Beat Pere Tarrés El dimecres dia 30 de maig, a les 19.30 h, a l’església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, se celebrarà una missa concelebrada presidida pel Sr. Arquebisbe Matropolità en la qual conferirà ministeris a uns seminaristes. El dimarts
dia 8 de maig, a les 20 h, a l’auditori de Caixa Manresa (plaça
de l’Om) es presentarà un documental sobre el Beat Tarrés
i s’inaugurarà una exposició centrada en ell.
Documental sobre el Beat Pere Tarrés El dia 5 de juny, al Seminari Conciliar de Barcelona i amb assistència del Sr. Arquebisbe es presentarà el documental sobre el Dr. Tarrés (DVD) que el 8 maig es presenta a Manresa. L’ha promogut la Unió Sacerdotal de Barcelona i està patrocinat per diverses entitats. Aquest DVD es podrà adquirir. A l’estranger es parla del Beat Tarrés A l’Hospital
Policlínic Gemelli de Roma hi haurà un congrés on
s’estudiaran la personalitat i les obres dels metges sants. Entre ells
hi ha el Dr. Tarrés.
Ajudes a
la causa de canonització
[<]
|
