Bronze realitzat 
per l'artista Josep M. Nuet Martí

Records i Notícies
 
 
 

Fotografies
Arxiu
Bibliografia
Procés de beatificació

Contacte

 
Records
Un sermó del Beat Pere Tarrés als seus col·legues, els metges

 
Notícies
Festa de Sant Lluc a Manresa
Reunió internacional de metges
Nou llibre
Ajudes a la causa de canonització

RECORDS

Un sermó del Beat Pere Tarrés als seus col·legues, els metges

Pocs mesos després de la seva ordenació de prevere, esdevinguda el dia 30 de maig de 1942, el novell sacerdot, mossèn Pere Tarrés, va voler celebrar amb els seus col·legues la festa del patró dels metges, sant Lluc, el dia 18 d’octubre, amb una missa en la qual va predicar sobre la grandesa espiritual de la medicina.

Records i Notícies, en aquest mes que se celebra la diada del sant Metge i Evangelista, vol donar a conèixer alguns fragments d’aquesta peça d’oratòria, de més de quinze pàgines manuscrites, que es guarda en l’Arxiu Tarrés.

Comença amb aquestes emotives paraules: 

«No tingueu pas cap dubte que en aquests moments, en un dels primers passos del meu ministeri sacerdotal, experimento una profunda emoció, particularment pel fet de realitzar-lo davant vostre, caríssims companys en l’exercici de la medicina.

»Metge, ahir, exercint amb amor aquest sacerdoci de la medicina; sacerdot, avui, d’un sacerdoci etern. Alumne, aprenent ahir al costat vostre els exemples de ciència i de virtut; enlairat avui a la més alta dignitat a què pot aspirar un home, de mestre, de guia, de conductor de les ànimes. Metge, ahir, de les misèries corporals de tants malalts, metge, avui, de les ànimes, exercint sobre elles la tan delicada i suau paternitat, conduint-les pels camins de la llum. Acompanyat de vosaltres, ahir, en el començ de la meva professió mèdica, i acompanyat, també de vosaltres mateixos, avui, en els inicis del meu ministeri pastoral.

»... La medicina, després del sacerdoci, és la més excel·lent professió que poden exercir els homes. Aquesta excel·lència ha arribat fins i tot al poble, que compara, molt encertadament, els dos sacerdocis i parla d’una vocació a la medicina amb el mateix sentit que parlaria de la vocació al sacerdoci; s’adona del seu apostolat i de la influència espiritual en el malalt i en la societat, i sap d’unes virtuts de caritat, d’abnegació i d’esperit de sacrifici, virtuts sacerdotals, que no poden separar-se del metge que exerceix conscientment la grandesa de la seva professió.

»... És el metge el qui viu en contacte íntim amb els misteris profunds de la vida, l’ens, del qual solament Déu sap la seva transcendència, que escapa a la sagacitat del biòleg més competent. Quantes vegades, estimats companys, el metge, en la sinceritat de la seva consciència, ha d’abaixar el cap i reconèixer la impotència del seu esforç davant els complicats problemes biològics d’aquest microcosmos: l’home.

»... Però, oh estimadíssims germans, no dic això en un sentit derrotista. Que ningú pensi que parlo desenganyat de la medicina. Això no, mai. De totes les ciències experimentals és la més noble, la més sublim, la més apassionant. En ella s’hi condensa tota altra ciència. I ella és la que més ens acosta a Déu».
En el cos central del sermó, el metge i sacerdot Pere Tarrés fa palès que la medicina és per al metge cristià un mitjà d’apostolat i un camí per a la pròpia santificació. Diu entre altres afirmacions: «Així com cada home ha de buscar la perfecció en el seu propi estat, vosaltres, metges, heu de buscar-la en noble i digne exercici de la medicina, la qual, m’atreveixo a afirmar, posseeix com cap altra professió mitjans eficaços, rapidíssims ascensors de l’esperit vers Déu, com diria santa Teresa de l’Infant Jesús, si se’n sap treure tot el suc admirable que enclouen. Abans de tot la medicina exigeix l’exercici ple de la virtut de la caritat... virtut de la caritat, que si no cura la malaltia corporal, per contra consola el malalt, obre el seu cor a l’esperança i, per a ell, el metge és l’àngel protector que espera amb anhel. El malalt és com un nen. Tots hem estat malalts i sabem que sensibles som a una paraula dura i a un somriure, a una carícia i a una expressió amable del nostre metge. La caritat és com un bàlsam o com un oli que suavitza asprors i fa més suportables les amargors de la vida... bé que el metge visiti al seu malalt científicament, en consciència. És la seva obligació. Però que no oblidi que te una ocasió oportuníssima de practicar moltes obres de misericòrdia.

»... Fem als nostres germans el que faríem per Jesús... Estimats col·legues, voldria que aquesta idea quedés ben impresa en vosaltres a fi que sobrenaturalitzéssiu les vostres visites. Us heu fixat en la vostra dignitat? Metges de Jesús, alleujament i consol de Jesús. Vostres malalts, vostres pobres malalts de l’hospital, són Jesús. Viviu al costat mateix de Crist Jesús. I com més desgraciats, més repugnant el seu aspecte corporal, oh estimats germans, tant més són la imatge viva de Jesús. És el mateix Jesús que espera la vostra visita delerós; Jesús, home-Déu, que us espera, que en el llit del dolor espera vostre consol, la vostra mirada falaguera, la vostra paraula suau, la vostra moixaina, la vostra delicadesa en el tracte i en el vostre capteniment envers ell...

»... El metge té un altre mitjà d’acostament a Déu: el ser testimoni d’allò que més sublima l’home: el dolor... llei universal a què està sotmesa la humanitat. És el gran mestre de la humanitat... el dolor té una extraordinària potència santificadora... és el cisell amb el qual s’ajusten les pedres vives de la Jerusalem celestial... és la continuació de la passió de Crist en els membres del Cos Místic... Ni el malalt quan sofreix sap el tresor que té en les seves mans, ni el metge, moltes vegades, sap estimar el valor de l’home que sofreix. Mai en el malalt és tan perfecta la imatge de Jesús com quan sofreix. Llavors el llit és certament la creu on viu el malalt, membre de Jesús crucificat. Aquesta idea ha de quedar profundament impresa en el cor del metge conscient, que sap veure en el malalt sofrent un instrument de redempció. I això acosta el metge a Déu i converteix la medicina en un sacerdoci que té d’altar el llit del dolor, la víctima és el malalt i el sacerdot és el metge que ha d’oferir a Déu els sofriments de la persona postrada, per la conversió del mateix malalt. I tant de bo que el metge sabés indicar als seus malalts, instruint-los, amb tacte i delicadesa, sobre el valor d’aquesta llei universal: el sofrir...»

NOTÍCIES

Festa de Sant Lluc a Manresa

La Delegació del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona organitza, un any més, la celebració mèdica bagenca de la vigília de Sant Lluc, el dia 20 d’octubre, amb diversos actes, entre els quals destaca el lliurament del desè Premi de Vivències Mèdiques “Doctor Pere Tarrés i Claret” que s’atorga a un metge que destaca per la seva eficiència i bonhomia. 

Reunió internacional de metges

A la sala de reunions de l’Institut “Maria SS. Bambina” de Roma, prop de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, se celebrarà una trobada internacional de metges ginecòlegs. El president de FIAMC, Dr. Josep Maria Simon, hi parlarà sobre el Beat Pere Tarrés. 

Nou llibre

L’Editorial Claret (en català i en castellà) ha publicat el llibre de Jacint Peraire, Com creuen els qui creuen en què 21 persones de desigual edat, professió i cultura donen el seu testimoniatge de fe, amb l’exemple de la seva vida. Entre elles s’hi troba el Beat Pere Tarrés.

Ajudes a la causa de canonització

És important comunicar a la Comissió les gràcies rebudes per intercessió del Beat Pere Tarrés per aconseguir aviat l’esperada canonització. També podeu ajudar amb donatius (llibreta de La Caixa:2100-3200-92-2105024972).