Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí
Records i Notícies |
Núm. 89, desembre de 2005 “Que el Nadal faci néixer en nosaltres aquesta infantesa espiritual pura i sense màcula, o almenys el desig de posseir-la.” (De
la carta a la seva mare des del front, el 18 de desembre de 1938)
Records Viure el Nadal malgrat les greus dificultats del front
Viure el Nadal malgrat les greus dificultats del front El Beat Pere Tarrés va viure el Nadal de l’any 1938 en el front, en plena guerra civil, als entorns del poble de Garcia, a la comarca del Baix Ebre. Malgrat l’ambient antireligiós del comandament i de la majoria dels soldats, ell va saber assaborir la riquesa del misteri nadalenc, com es pot constatar en el seu escrit El meu diari de guerra i com el mateix Records i Notícies ho comentava en el número 51, del desembre de 1996. Llegint pausadament El meu diari de guerra des del dia 27 de novembre, en què comença el temps d’Advent, hom s’adona de la profunda vida espiritual que portava aquell metge de l’exèrcit, i com s’afanyava a trobar motius i ocasions que l’ajudessin a viure i paladejar el que la Litúrgia ofereix en aquests dies, i el que l’Evangeli ens recorda. És admirable com ho aprofita tot per a endinsar-se en la contemplació del misteri. Llegir aquestes pàgines de El meu diari de guerra pot ser una bona preparació per a viure el Nadal d’enguany. Però a l’Arxiu Tarrés tenim una altra font on constatar com ell va santificar i viure el Nadal en el front, tot i enyorar l’ambient nadalenc de casa, dels companys de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i dels amics i sacerdots de l’Oratori que s’aplegaven a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia. Es tracta del conjunt de cartes que molt sovint (normalment en dies alterns) escrivia a les seves mare i germana, en les quals, sense parlar dels sofriments i les dificultats propis d’un front de guerra, mostrava tot allò positiu i bonic que vivia, amb reflexions sobre la vida espiritual. Records i Notícies, de la profusió amb què el Dr. Tarrés parla d’aquest tema en moltes d’aquestes cartes, n’escull alguns fragments amb l’intent de donar a conèixer des d’un altre angle com ell va viure el Nadal de 1938 malgrat les greus dificultats del front. En la carta del 28 de novembre diu a les seves mare i germana: “Ahir també vaig recordar molt el començament de l’any litúrgic i va omplir-me el cor de consol el pensar en totes aquestes coses que ens parlen del gran Adveniment que s’acosta. Quantes gràcies hem de donar de participar d’aquestes coses malgrat ser tan lluny de poder-ne realitzar la vida autèntica.”En la del dia 12 de desembre explica, també, com es prepara de cara al Nadal: “Avui, tercera dominica d’Advent, he fet cosa de vuit o nou quilòmetres a peu per entremig del bosc, sota dels pins, al costat d’argelagues i farigoles florides, garrigues i ginesteres, cirerers d’arboç i ginebres; per caminets sinuosos i corriols amagats que ens donaven una sorpresa a cada revolt del camí. I saps què pensava tot caminant, germaneta meva? Pensava en el viatge de la Marona, muntada en la somereta, camí de l’empadronament. I aquelles valls i aquells boscos i muntanyes verdejants i aquells camins tortuosos i trencats em recordaven els del Pessebre, i jo un humil pastoret amb la motxilla i la manta i el capot a coll, que feia via camí de la graciosíssima cova... Saps, procuro aprofitar-me de totes les ocasions i circumstàncies, car això entendreix una mica el cor en les hores àrides, i hom es sent traslladat a un món totalment nou i diferent.”El dia 18 de desembre els diu: “I Nadal? Que no hi penseu en el Nadal? En el nostre Nadal? No us fa saltar el cor tan sols el pensament d’aquesta diada? D’avui en vuit dies serem en la meravellosa felicitat que commemora el món sencer. Jo també l’espero. I l’espero amb alegria. Amb la mateixa il·lusió que els infants esperen una cosa bonica. I què té d’estrany això si el Nadal no és altra cosa que l’elogi més gran de la infantesa? Si el Nadal és la festa dels infants i que ens fa a cada un de nosaltres veritables infants, malgrat que no vulguem, malgrat que continuem fent cara de persones d’enteniment i posem la cara sèria. Perquè la infantesa no rau en els rostres, sinó en el fons de l’ànima... El Nadal ens recorda aquesta sublim infantesa amarada de caritat que ens fa, a tots els homes, petits, i com a tals aliens a l’odi, a les lluites del món, ens fa a tots germans, fills d’un mateix Pare.”A la vigília de Nadal els escriu: “Com disfruto espiritualment aquests dies! Pels camins no faig altra cosa que cantar les belles cançons, les melodies gregorianes que recordo i aquelles rimes populars: “La dona que renta, la noia que porta la gerra i el pa, i aquell pescador que al riu va a pescar; i el sac de gemecs, i el que sempre plora, i el de la simbomba que ronca a tota hora; i el del feix de llenya, i el del tamborí...” I què us penseu? Això ho canto sempre. I l’udol del vent m’acompanya i la remor dels canyars i la veu potent dels pins sumoguts per la tempesta del vent huracanat m’hi posa música. Com podria passar-m’ho d’altra manera? Com podria estar ni una engruna trist amb la joia que produeix aquesta dolça infantesa?”I l’endemà de Nadal escriu una llarga carta en la qual, entre altres coses, diu: “Com he passat Nadal? Us ho explicaré fil per randa. Vàrem començar a celebrar-ho a la nit. Aquella nit, la Nit de la Llum, és quan la gent ho acostuma a celebrar al més intensament possible. Però aquell dia el sopar fou trist de debò: les llenties no s’havien cuit, el pa que ens varen dur no sé com l’havien pastat, però semblava talment que hi hagués terra i la carn era més dura que un sabatot. Tots comentaven: quina diferència en comparació amb els altres anys. Quan jo, surto amb el paquet de “cosa bona” [un paquet de menjar que elles li van enviar]. Com vàrem ensalivar tots! Ens ho vàrem cruspir gairebé tot, mentre fèiem els més sincers elogis a les pastisseres... En havent fet, un d’ells va dir: “Gracias al doctor hemos podido esta noche saber algo de lo que es Nochebuena.” Vaig estar molt content de pensar que, gràcies a vosaltres, tots plegats vàrem tenir un tast de la dolçor de la Nit de Nadal... I sabeu què he fet? Cantant himnes nadalencs he anat a una casa, on hi vaig a curar una nena, que ha estat molt malalta, i en arribar he pres en els meus braços un nen de cabell arrissat i careta d’angelet i li he fet un petonet al rostre... he pensat que el mateix era fer-lo en una petita imatge que en un infant... Pel camí, mentre hi anava deia allò, tan bell, cantant: “Venite adoremus”... A la tarda hem acabat de celebrar-ho amb els meus companys de Sanitat... Cadascú ha pensat amb els seus, però tots ens sentíem units i contents...”Que aquests records i exemples del Beat Pere Tarrés ens estimulin a viure santament i joiosa la festa del Nadal. NOTÍCIES Noves aportacions:
cartes del Beat Pere Tarrés, fotografies inèdites, estampes-recordatori
de ministeris exercits, i altres coses han enriquit l’Arxiu, evitant que
es perdessin per sempre. Gràcies als donants.
Ajudes a la Causa de canonització Agraïm
les cartes en les quals es notifiquen presumptes gràcies rebudes
per la intercessió del Beat Pere Tarrés: són una gran
ajuda per a l’esperada canonització. També agraïm les
aportacions econòmiques, anònimes o lliurades directament
a la Comissió, per a ajudar a les despeses que sorgeixen. La llibreta
de “la Caixa” on es poden fer donatius és: 2100-3200-92-2105024972
.
Homenatge de les Assistentes Socials Un grup d’antigues
alumnes de l’Escola Catòlica d’Ensenyança Social han organitzat
una taula rodona per homenatjar l’antic Consiliari i Professor de moral
social, prevista per al dia 15 de desembre, a les 6 de la tarda, a la sala
de reunions de l’antic Ajuntament de Sarrià.
L’any Dr. Pere Tarrés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Una escultura de Rebeca Muñoz ha estat la guanyadora del Concurs d’Arts de l’any Tarrés. Representa el Dr. Tarrés assegut i pensatiu, recordant una clàssica fotografia seva a Núria. S’estan fent passos per fer-ne una reproducció en gran i instal·lar-la a la plaça de Sarrià. També, el dia 16 de novembre es va col·locar una placa a la casa del carrer Gran de Gràcia on va viure. [<]
|
