Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí
Records i notícies |
Núm. 87, maig de 2005 “La
nostra ciutat de noble tradició, aureolada amb un somriure d'ufanor...
(Dr.
Tarrés, "Festes de germanor", diari El Pla de Bages, 29 d'agost
de 1930)
Records Manresa, ciutat nadiua del beat Pere Tarrés
Manresa, ciutat nadiua del beat Pere Tarrés Manresa, la capital del Bages, està joiosa per la beatificació d'un dels seus fills, nascut ara fa cent anys. A l'Església parroquial de la Mare de Déu del Carme el dia 4 de juny de 1905, el vicari, Mn. Vicenç Noguera, va administrar el sagrament del baptisme a un nen nascut el dia 30 de maig, a les dues de la matinada, a la casa dels seus avis materns, al número 147 de la carretera de Vic de la mateixa Manresa, fill de Francesc Tarrés Puigdellívol i de Carme Claret Masats. Li posaren els noms de Pere, Francesc i Lluís. Gairebé cent anys després, aquest infant, després d'una vida exemplar, va ser beatificat el dia 5 de setembre de 2004 pel Papa Joan-Pau II, suara traspassat. Escriu el Dr. Josep Maria Gasol, prevere i cronista de la Ciutat: "Pere Tarrés i Claret -metge, fejocista, sacerdot- fou, doncs, un noi manresà. Manresà i fill de manresans. D'una família manresana, però no molt antiga: de poc més de cinquanta anys. Per part del pare, els Tarrés venien de l'Alt Urgell: l'avi i el besavi eren d'Organyà; la besàvia, de Montant de Tost. El trasplantament dels Tarrés a Manresa és un exemple d'aquell fenomen d'immigració muntanyesa que es produí a l'hora de la industrialització de les terres baixes del Bages, a mitjans del segle XIX... En canvi, les arrels maternes de Pere Tarrés i Claret, les trobem totes al mateix Pla de Bages. Els avantpassats immediats foren terrassans de Sant Fruitós de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Castellbell, Marganell i Castelltallat. L'origen dels Claret, cal cercar-lo en el petit nucli rural de Claret dels Cavallers, de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat i municipi de Sant Mateu de Bages. "Quan En Pere Tarrés i Claret vingué al món, Manresa comptava 23.550 habitants... Ciutat essencialment fabril i comercial, però amb el rerafons i la presència encara ben vius de l'antiga tradició agrària... L'ambient obrer -que seria el del novell matrimoni Tarrés-Claret i de llurs fills- el produïa la munió de famílies que depenien de la vintena de fàbriques de filats i teixits de cotó i seda i del llarg centenar d'obradors de cinteria -vetes i galons, especialitat manresana-... L'any 1905 s'havia iniciat amb fortes tensions entre amos i obrers, que discutien les bases de treball en la indústria de vetes. Un hom té la impressió que Francesc Tarrés no era pas un conformista. El seu currículum laboral sembla demostrar-ho: entre 1904, any del seu casament, i 1925, data de defunció, el trobem empleat successivament en quatre empreses com a mínim i vivint en tres localitats diferents: Palà de Torroella, Mataró i Manresa."Aquestes realitats, familiars i locals, expliquen el seu amor envers la terra que l'havia vist néixer i el sentit obrer que portava a les venes el nou beat. "El 12 d'octubre de 1907, una gran riuada del Cardener devastava quaranta-quatre fàbriques de pobles i colònies de Bages... entre elles, les de Palà... en Francesc Tarrés es traslladava amb la família a Mataró... Ni que visquessin físicament a Mataró, els Tarrés tenien l'esperit a Manresa; àdhuc oficialment hi conservaven el domicili... L'any 1914 tornaven a ésser a Manresa. La fàbrica de Mataró havia plegat. La família Tarrés trobà feina i domicili a 'Cal Serrano'"... D'aquest temps es conserva un escrit del metge Tarrés, ocult en una llar amiga en els primers mesos de la revolució del 1936, en el qual detalla: "Sóc fill d'obrers; vaig viure en un pis sobre unes quadres, on tot fimbrava de nit i de dia. Vivíem a la mateixa fàbrica, en el Torrent de Sant Ignasi... Des del balconet del pis, hom podia veure el plàtans gegantins d'aquell col·legi de segona ensenyança, del qual servo encara els records de sis anys complets, i més enllà el bosquet de pins encimbellat en un pujolet, i un tros descobert del torrent, per on s'escolaven les aigües tèrboles i negroses amb irisacions de mil tonalitats, procedents de les fàbriques i tints de més amunt, per entrar en el començ d'una canalització que la portava fins a la turbina de la nostra fàbrica".El col·legi de què fa esment era el Col·legi Municipal de segon ensenyament -primer havia anat al col·legi del Sr. Pepet Massegú, oficialment dit de Sant Sebastià, a la Plana de l'Om-. En aquesta escola hi va cursar el batxillerat amb una beca de l'Ajuntament que li fou mantinguda els sis cursos reglamentaris. A l'Arxiu Tarrés es guarden les paperetes de notes del noi Tarrés. Un dels professors era el Dr. Pere Cornet i Oliveres, que morí màrtir a Barcelona el juliol de 1936, i que fou un gran mestre, conseller i amic del noi Pere Tarrés. Quants indrets manresans, alguns dissortadament desapareguts, recorden el pas del Beat Pere Tarrés!: a més dels citats, cal evocar l'església de sant Miquel, on feia d'escolà del canonge Joaquim Cornet i Puig; l'església de Sant Ignasi i la Cova; la farmàcia Balaguer de la placeta d'en Clavé on anava a guanyar alguns diners per a la família; l'església de la Mare de Déu de la Consolació de la placeta de Valldaura -cremada el 1936-, on dirigia el rés del rosari. "Sortia afuat de la farmàcia, i obria la capella; la senyora encarregada d'aquella m'havia donat la clau; tocava la campana i venien unes velletes veïnes i les nenes, i resàvem el Rosari cada dia". El domicili nou de la família al carrer de Guimerà; una casa de la Sra. Burés, viuda Torrents, tocant a l'Era del Torrent, on morí el pare; un posterior domicili a la mateixa casa dels Torrents a la plaça de Sant Domingo; sobretot la Seu, on deuria anar tantes vegades, i on un vitrall de la nau i un monòlit en el jardí de l'entorn, recorden el fill de la ciutat que ha estat beatificat. Cal dir que Pere Tarrés, des de la seva adolescència, serà un admirador i cantor entusiasta de les belleses de la seva ciutat natal, desitjant que així fos reconeguda por propis i estranys. Un exemple el tenim en el seu escrit La Font de la Mina, redactat a l'abril de 1937, quan estava forçosament amagat en una llar amiga a causa de la persecució. Hi diu: "... Tot allò que representava un avenç per a la meva estimada Ciutat -escriu comentant les obres que llavors es feien per fer arribar a Manresa els Ferrocarrils Catalans- em produïa i produeix encara una il·lusió extraordinària. Em plauia imaginar-me quan passaria el tren a tota velocitat tan arran d'abims i cingleres llençant-se esperitat per l'interior de les mines salvant rius i tota mena d'obstacles; em plauia sobretot pensar la impressió que produiria als viatgers l'espectacle senzillament grandiós que l'encimbellada ciutat oferia a la nostra vista des d'un dels passos més atrevits i extraordinaris de tota la línia... I, pobre de mi, recordo que somniava el que dirien i pensarien aquella bona gent, de Manresa; com la trobarien de bella, de gran, d'atractiva; la sorpresa que els causaria aquella visió panoràmica de tota la ciutat amb la Seu altiva presidint-la, el riu al fons, les arcades romàniques del mil·lenari Pont Vell, en sortir de la foradada dita de la Balconada, bo i passant per sobre l'obaga pollancreda de la Font de Faus."
Manresa i Barcelona es preparen per celebrar, per primera vegada, la festa litúrgica del beat Pere Tarrés, el dia 30 de maig, aniversari del seu naixement (100 anys) i de la seva ordenació de prevere (63 anys): a l'església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, a dos quarts de vuit del vespre, hi haurà una concelebració eucarística presidida pel Sr. Arquebisbe, inaugurant-se la remodelació de la capella del sepulcre del Beat, obra del pintor Joan Torras i l'escultora Montserrat Garcia. I a Manresa, a la una del migdia, ofrena floral al carrer de Pere Tarrés, del barri de Sant Pau, i a l'església de la Mare de Déu de la Mercè, a dos quarts de set del vespre, també se celebrarà l'Eucaristia. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona El dia 31 de
maig, a dos quarts de vuit del vespre, a la seu del Col·legi de
Metges, acte central de l'any Dr. Pere Tarrés i inauguració
de l'exposició sobre el metge Tarrés.
[<]
|
