RECORDS I NOTÍCIES
Dr. Pere Tarrés i Claret, metge i sacerdot
URL: http://www.doctortarres.org · A/e: doctortarres@terra.es
COMISSIÓ PRO-BEATIFICACIÓ DEL DR. TARRÉS
JOAN GÜELL 200 · 08028 BARCELONA

Bronze realitzat 
per l'artista Josep M. Nuet Martí


Records i notícies
 
 
 

Fotografies
Arxiu
Bibliografia
Procés de beatificació

Contacte


Núm. 86, març de 2005 

“Quan vivim entre l'escalf dels pares, hom no s'adona ni de la seva bondat, ni del seu afecte, ni de moltes delicadeses amb què manifesten la tendresa del seu cor.”
 

(De "Un trist record", del Dr. Tarrés. 4 de maig de 1937)
 
Records
Ara fa cent anys

Notícies
El dia 30 de maig
Any del Dr. Tarrés
Grups de parròquies visiten "l'església del Dr. Tarrés"
Jornada sacerdotal


RECORDS

Ara fa cent anys

"La dona d'en Ciscu, el manyà, ha tingut un nen". Aquesta expressió o alguna de semblant va córrer, els últims dies de maig de 1905, entre els veïns i treballadors de la colònia Palà de Torroella, on vivien el matrimoni Francesc Tarrés i Carme Masats. El dia 30 de maig, a la casa número 147 de la carretera de Vic -de la ciutat de Manresa-, llar dels pares de la Carme, aquesta va portar al món un infant que va ser batejat el dia 4 de juny a l'església parroquial de la Mare de Déu del Carme d'aquesta ciutat amb els noms de Pere, Lluís i Francesc. És, doncs, l'any del centenari del naixement del nou beat Pere Tarrés i Claret.

Pere va descriure el seu pare el 4 de maig de 1937, en plena guerra, en un escrit que va redactar quan estava amagat a recer d'una llar amiga, per evitar el risc de ser mort a causa del seu declarat catolicisme. Diu així: "Era alt, eixut de carn, ample d'espatlles, rostre bru, ferreny, ulls negres, vius, penetrants, faccions anguloses. Era d'aquells homes que, qui no el tenia tractat, deia que imposava respecte, d'aquells que potser hauria fet por a la quitxalla, però que per nosaltres era tot cor i pare, amb totes les virtuts de la paternitat; que gaudia jugant amb nosaltres, pujant-nos als seus genolls i deixant que ens entretinguéssim amb el seu bigotàs, negre com els seus ulls.

"Tenia unes mans ossoses, solcades d'unes venes gruixudes i fortes com l'acer. Era manyà. I quan era més bell, era al peu de la forja, al costat de l'enclusa, amb el rostre encès per les roentors de la fornal, treballant amb mà de mestre el ferro, dominant-lo amb el martell, al seu gust.
"Encara el veig. Quan jo anava a portar-li l'esmorzar de bon matí, durant aquelles matinades boiroses i fredíssimes de l'hivern a Manresa, ell estava a la manyaneria, voltat de rodes, màquines, corretges, torns, bancs, ferros... Quan el veia dominant-ho tot, senyor d'aquell lloc de treball, jo, aquella criatura de pocs anys, em sentia confiat a la seva vora i gaudia veient-lo amb el seu vestit blau, brut, amb la cara emmascarada, lluent de la suor, de la benaurada suor, amb la qual omplia la nostra llar amb el pa de cada dia, amb aquelles manasses brutes però fortes, despedint aquella olor de ferro forjat, el baf que sentiu així que entreu a qualsevulla taller d'aquesta mena. Ell, seriós, que imposava respecte a tothom qui tenia al costat, quan em veia entrar morat de tant fred, embolcallat amb el tapaboques i la cartera de col·legi a l'esquena, si l'haguéssiu vist, quin somriure de joia! Mostrava les seves dents blanquíssimes dessota la seva negror del bigoti, i que en deien de coses aquell somriure i aquells ulls brillants... Anava de dret a la forja i, amb unes tenalles, treia de sota el caliu una planxa de ferro calenta perquè jo pogués escalfar-m'hi els peus gelats i se m'assequessin les espardenyes molles de tant caminar sobre la gebre de la nit...
 "El trobava viril, fort, era la plasmació viva de l'obrerisme. En la meva ment infantil no podia sostreure la imatge de l'obrer, d'aquella en què jo veia el meu pare al costat de la forja amb el rostre bronzejat per la suor i el foc..."
Quan al Dr. Tarrés li faltaven dos anys per a acabar la seva carrera de metge, el dia 9 de juliol de 1925, als 45 anys, va morir el seu pare. Un dels testimonis del procés, la Sra. Maria Dolors Trapé i Cornet, explica en poques paraules la generosa actitud de l'estudiant de metge en aquells difícils moments. Diu: "Els meus pares van anar a fer companyia a la família Tarrés que tenien el pare agonitzant. De retorn ens van explicar que el pare havia mort i que estaven impressionats de la forma en què en Pere l'havia ajudat a ben morir. Amb una intensitat afectiva que emocionava, li anava suggerint jaculatòries, li parlava del cel i li preguntava si perdonava a tots. Tant de bo -ens deien- que nosaltres poguéssim tenir un fill que ens ajudés així en el moment de la mort!"

Pere també estimava molt la seva mare. Tots els testimonis del Procés estan d'acord en aquesta afirmació. Quan es va establir com a metge al barri de Gràcia va voler tenir la seva família amb ell: la mare i la germana petita, Maria Salut, que poc després entraria a la Congregació de les religioses Concepcionistes, en la qual havia ingressat la seva germana gran un temps abans. En els anys de la seva actuació en la Federació, s'emportava la seva mare amb el cotxe, quan recorria els pobles per animar amb les seves arengues els joves fejocistes a seguir l'ideal de ser uns homes responsables i uns cristians convençuts i actius. En els mesos del front li va escriure quasi diàriament per animar-la i perquè no s’entristís amb la seva absència. I aquest amor el va manifestar palesament a la seva mort, el dia 1 d'agost de 1941, un any abans de ser ordenat prevere. Escriu en el seu Diari íntim

"Fou la mort d'una santa, enmig de la pràctica de les virtuts en graus d'autèntic heroisme. El seu record m'acompanyarà tota la vida. Ella, la reineta del Guiu, va morir oferint la seva vida per l'apostolat del seu fill". 
És significatiu el diàleg que havien tingut mare i fill el dia 25 de març de l'any 1939, just acabada la guerra a Barcelona i uns mesos abans de la seva entrada al Seminari. Li digué: "Escolta, marona: què faries si et digués que el teu Guiu vol ser sacerdot?" La mare li donà una mirada penetrant. Ho intuí tot. Ell, amb carícies, li féu: "Que no estàs contenta?" La mare li contestà: "Oh, sí, m'has donat una alegria més gran que si m'haguessis dit que et casaves amb una milionària."

Explica també en el seu diari íntim: Vaig fer-la viaticar. Va dir-me: “Ja veig que no podré veure la teva Primera Missa: la veuré des del Cel”. Quina serenitat i quina pau! “Ara sí, fillet, que perdràs aquella mare tan ansiosa, que sofria tant per tu!” Va reconciliar-se de nou i rebé la Sagrada Comunió, entre les 4 i 5 del matí... (A ell i a la seva germana:) ...ens féu donar les mans i ens digué: “Estimeu-vos força! Però què dic -corregí-, si sempre us haveu estimat! Sigueu sempre uns bons religiosos..." I afegeix més endavant, el dia 30 de setembre: "Malgrat la meva conformitat absoluta a la divina voluntat, estic trist, tinc una pena interior que no sé explicar i que ofereixo al Bon Jesús per la santificació de la meva ànima. El record de la mareta m'acompanya i m'esforço a veure-la al Cel, amb la corona del triomf. Per altra part em complac en aqueixa tristesa. Em sembla tan just i tan noble sentir-se trist, sincerament trist, per la mort de la mare!"

Aquest donar a conèixer el seu amor als pares és el millor homenatge que podem fer al beat Pere Tarrés en el dia que s'escau el centenari del seu naixement.
 

NOTÍCIES

El dia 30 de maig

Manresa i Barcelona es preparen per a celebrar, per primera vegada, la festa litúrgica del Beat Pere Tarrés, el dia 30 de maig, aniversari del seu naixement (100 anys) i de la seva ordenació de prevere (63 anys). A Sarrià el pintor Joan Torras i l'escultora Montserrat Garcia estan treballant en els seus tallers respectius el que han projectat per a la capella del sepulcre del Beat; es pensa inaugurar-la en aquest dia.
 

Any Dr. Pere Tarrés

El dia 22 de febrer, en la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, es va presentar l'any Dr. Pere Tarrés per honorar aquest gran metge de l'esmentat Col·legi, beatificat el passat 5 de setembre, a fi de fer més propera, a les noves generacions de professionals de la medicina i a la societat en general, la figura del Dr. Tarrés. Una colla d'actes aniran celebrant-se al llarg de l'any: conferències, exposició, lectura de poemes, col·locació d'una placa en la casa on tingué el seu despatx de metge...
 

Grups de parròquies visiten "l'església del beat Pere Tarrés"

Grups de parròquies han anat a resar davant el sepulcre del Beat i han visitat el Memorial; alguns d'aquests grups han seguit amb atenció les explicacions que s'han fet sobre en nostre gran metge, apòstol de la joventut i sacerdot.
 

Jornada sacerdotal

El dia 7 de gener se celebrà una jornada sacerdotal de preveres i diaques, presidida per l'arquebisbe metropolità i els bisbes de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa, dels tres bisbats que formen la província eclesiàstica de Barcelona, recordant el nou Beat Pere Tarrés.
 

[<]
 
1
© Comissió Pro-Beatificació Dr. Tarrés, 2004. All rights reserved