Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí
Records i notícies |
Núm. 84, octubre de 2004 “Propòsits? Un, Senyor! Sacerdot Sant! Costi el que costi!” (Diari
íntim del Dr. Tarrés. 29 de maig de 1942)
Records Una intuïció que s'acompleix
Un dels testimonis del procés de beatificació del Dr. Pere Tarrés va explicar que en el Congrés General de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, l'any 1934, en l'acte realitzat al teatre "Olímpia", el Dr. Albert Bonet, fundador i consiliari de la Federació, va afirmar obertament: "Potser es troba ja en els nostres rengles el jove que serà un sant i el venerarem als altars; serà el patró de la nostra joventut." El testimoni va afegir en la seva declaració: "Jo i molts vàrem pensar en el Dr. Tarrés." Aquesta intuïció sobre la santedat del Dr. Tarrés ja mentre vivia la podríem provar per altres testimonis del mateix procés, i la intuïció es va transformar en seguretat quan pels dies de la seva mort molts afirmaven: "Ha mort un sant." Un exemple d'aquesta seguretat són les paraules de Ferran Ruiz Hebrard, del Consell Federal, escrites en una carta dirigida al Sr. Arquebisbe de Barcelona en iniciar-se els primers passos per començar el procés de beatificació i que sintetitzen el pensament de molts: "Per a mi i els meus Tarrés ja era, i ja és, un sant." Aquesta percepció de tantes persones en la vida del Dr. Tarrés, i després de mort, sobre la seva santedat ha quedat plasmada en la proclamació que va fer el sant Pare el dia 5 de setembre a Loreto: "Acollint el desig del nostre germà Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona... i de molts altres germans en l'episcopat i de molts fidels, després d'haver escoltat el parer favorable de la Congregació de les Causes dels Sants, amb la nostra autoritat apostòlica, concedim que el Venerable Servent de Déu Pere Tarrés i Claret... d'ara endavant sigui anomenat beat i que pugui celebrar-se la seva festa... el dia 30 de maig de cada any." El Sant Pare no sols va proclamar beat el Dr. Tarrés -pas previ a la canonització- sinó que va presentar-lo com a autèntic home de Déu i exemplar per a tots. En l'homilia de la Missa de la Beatificació va dir: "Pere Tarrés i Claret, primer metge i després sacerdot, va dedicar-se a l'apostolat laical entre els joves d'Acció Catòlica de Barcelona, dels quals posteriorment en va ser consiliari. En l'exercici de la professió mèdica va lliurar-se amb una especial sol·licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt és símbol de Crist sofrent. Esdevingut sacerdot, va consagrar-se amb generós ardiment a les tasques ministerials, mantenint-se fidel al compromís assumit en la vigília de la seva ordenació: "Un sol propòsit, Senyor: sacerdot sant, costi el que costi." Va acceptar amb fe i heroica paciència una dolorosa malaltia que el va portar a la mort quan solament tenia 45 anys. Malgrat el sofriment, repetia amb freqüència: "Que bo que és el Senyor amb mi! I jo sóc vertaderament feliç!" I va afegir en acabar la Missa: "El nou beat significa un gran honor per la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps." Dos dies més tard, a la residència papal de Castelgandolfo, el Papa va rebre en audiència privada els pelegrins que havien anat a Loreto per participar de la beatificació, i llavors va completar el seu ensenyament: "La vida del nou beat, plena d'una profunda devoció a la Mare de Déu, estava centrada en Jesús, al qual es va entregar totalment com a apòstol de la joventut, especialment en la Federació de Joves Cristians de Catalunya i en l'Acció Catòlica. Pere Tarrés continua essent exemple per als metges, perquè estimava el malalt com a persona ajudant-lo a curar o suportar el dolor. Així mateix, com a home d'un cor indivís i per la seva entrega incansable als fidels i als diversos apostolats que li foren confiats, és també model per als sacerdots d'avui. El beat Pere Tarrés mai no va perdre l'amor al sacrifici, essent per això un exemple lluminós per a tots els qui, tot i estar enmig de moltes dificultats, consagren la seva vida a la causa del Regne de Déu per mitjà d'un servei generós als germans més necessitats. En encomanar-vos a tots a la intercessió del nou beat, us imparteixo de cor la benedicció apostòlica." El Papa, doncs, beatificant el Dr. Tarrés i amb les paraules que va dir als pelegrins de Catalunya, tant a l'homilia de la missa de beatificació com a l'audiència a Castelgandolfo, va ratificar aquella intuïció que el poble fidel en vida del Dr. Tarrés i després de mort havia captat. De fet, ens atrevim a dir que els nostres bisbes, amb les seves afirmacions, ja de paraula o per escrit el presentaven com un autèntic exemplar, per no dir un sant: el Dr. Gregorio Modrego va dir el dia del seu enterrament: "En la mort dels meus sacerdots us recomano d'imitar-los en aquesta o en una altra virtut; el doctor Tarrés us puc dir que l'imiteu en tot." El seu successor, el Dr. Marcelo González, va afirmar en recollir-se les signatures per començar el procés: "Tota la seva vida, i especialment en l'exercici del ministeri sacerdotal, fou un testimoni de virtuts cristianes, essent considerat un exemple vivent d'apòstol seglar i sacerdotal." En el pròleg d'una biografia del Dr. Tarrés, el cardenal Narcís Jubany va precisar: "S'ha escrit que el Dr. Tarrés és el testimoni d'una època. Jo crec més aviat que és el testimoni perenne d'una fe i un amor fondament viscuts." El seu successor, el cardenal Ricard Maria Carles, digué en una ocasió: "Tarrés va viure en una intensíssima vivència mística. La seva tomba és visitada sense parar. Un cop més, l'amor és més fort que la mort." El primat de Tarragona, Dr. Josep Pont i Gol, explicava: "Vam tenir la sort de rebre els exemples del seu viure, centrat íntegrament en la vivència i el servei de Crist i del seu Evangeli." I el bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou, escrivia als seus diocesans en ocasió de l'erecció d'un monòlit als jardins de la seu de Manresa: "Exemple meravellós i estimulant per a sacerdots, graduats universitaris i militants de la nostra Església." La intuïció
sobre la santedat del metge, apòstol de la joventut i prevere, nascut
a Manresa el 30 de maig de 1905 i mort a Barcelona el 31 d'agost de 1950,
el dia 5 de setembre s'ha fet realitat.
NOTÍCIES El dia 6 de novembre, Missa d'acció de gràcies per la beatificació del Dr. Tarrés Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, presidirà la celebració de l'Eucaristia en acció de gràcies a Déu per la recent beatificació del Dr. Pere Tarrés i Claret. La celebració d'aquesta missa tindrà lloc a la Catedral de Barcelona el dissabte dia 6 de novembre, a les 7 del vespre. S'ha escollit aquesta data perquè s'escau el 29è aniversari del trasllat de les despulles mortals del nou beat del cementiri de Montjuïc a l'església de Sarrià. Per âls preveres i diaques, se celebrarà una jornada a començament de gener, dedicada al Dr. Pere Tarrés, membre del presbiteri diocesà. El dia 10 d'octubre el bisbat de Vic celebrà a la seu de Manresa una missa d'acció de gràcies per la beatificació del manresà Pere Tarrés. Presidits pel seu bisbe Romà Casanova, van aplegar-se un bon nombre de preveres i fidels que recordaren el seu compatrici. Dies abans, el 17 de setembre, els metges del Bages feren un homenatge al nou beat amb parlaments i amb una conferència sobre el Dr. Tarrés, metge exemplar. La junta del Col·legi de Metges de Barcelona ha acordat que l'any 2005 sigui, per a tot l'estament mèdic, l'any del Dr. Tarrés. Homenatge al Dr.Tarrés a Sant Esteve Sesrovires La primera
imatge del nou beat, feta per l'escultor Ramon Coello, en bronze i de grandària
normal, va ser beneïda pel bisbe Agustí Cortés el passat
26 de setembre i es venera a l'església de Sant Esteve Sesrovires,
on Tarrés va exercir el seu ministeri parroquial durant un any i
tres mesos, essent considerat el vicari exemplar, com es constata en la
placa que es col·locà a la façana de l'església
l'any 1951.
[<]
|
