RECORDS I NOTÍCIES
Dr. Pere Tarrés i Claret, metge i sacerdot
URL: http://www.doctortarres.org · A/e: doctortarres@terra.es
COMISSIÓ PRO-BEATIFICACIÓ DEL DR. TARRÉS
JOAN GÜELL 200 · 08028 BARCELONA

Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí
 

Records i notícies


Núm. 82, maig de 2004

“Vibreu a l'impuls de l'apostolat. Contempleu l'horitzó ampla que us espera...el vostre camp d'acció és tan gran com el món sencer.”

(Paraules del Dr. Tarrés a les noies de la JOC de Sarrià, 1932)
Records
El Dr. Tarrés i l'Acció Catòlica

Notícies
Procés de beatificació
Festa de la Llum a Manresa
L'Arxiu Tarrés
Commemmoració del naixement del Dr. Tarrés a Manresa


RECORDS

El Dr. Tarrés i l'Acció Catòlica

El Dr. Pere Tarrés tant en els anys que va exercir la medicina essent un seglar totalment compromès a l'acció apostòlica de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, com en els anys del seu ministeri sacerdotal, va relacionar-se i actuar en l'Acció Catòlica, el moviment apostòlic impulsat pel Papa Pius XI. 

En el Congrés General de l'esmentada Federació, celebrat a Barcelona els dies 22 i 23 d'abril de 1934, i definit en el setmanari Flama com "el Congrés que té per a la Federació una trascendència definitiva", es va aprovar entre altres acords: "La FJCC té un ideari social que el difon i que propugna la seva implantació en allò que li escau com a obra d'Acció Catòlica", i més endavant afegeix: "L'Acció Catòlica és, per la seva mateixa essència -si no ho fos per ordenació estricta del Sant Pare-, de caràcter apolític. Per tant, la Federació, que ha servat fidelitat absoluta als seus Estatuts, ha estat i és de caràcter apolític."

Aquesta afirmació de ser Acció Catòlica va ser proposada en el Congrés per contrarestar l'intent d'alguns eclesiàstics i seglars, dels anys trenta, que volien enfrontar la Federació, que era un moviment més obert i engrescador, amb l'Acció Catòlica oficial. I l'altra afirmació de tenir un caràcter apolític fou formulada per donar resposta al desig d'alguns dels polítics, com Francesc Cambó, els quals volien incloure en les seves llistes electorals els elements dirigents de la FJCC.

La Federació es va sentir sempre Acció Catòlica, com ho deia el mateix cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe Primat de Tarragona, en el discurs conclusiu de la segona Setmana d'Estudis de la Federació, celebrada del 25 al 28 de juliol de 1935, quan afirmava: 

"El Papa i els prelats us recomanen amb insistència l'Acció Catòlica i vénen certs elements amb un zel que no vull discutir, i us diuen que cal abans afavorir l'Obra de la Clerecia i Culte, fer el buit a l'Acció Catòlica, privar-la del mitjans necessaris per al seu normal desenrotllament... com si vosaltres no estiguéssiu disposats a prestar-li el vostre ajut personal i econòmic, com si vosaltres no volguéssiu formar part de les diferents juntes que treballen al costat de rectors i prelats." 


Tarrés, com a bon fejocista, se sentia col·laborador de l'apostolat jeràrquic en la seva activitat en la FJCC. N'és una prova el que explica un testimoni en el procés de beatificació:

"Durant l'existència de la Federació, es parlava de friccions amb el bisbat. Diria que més que res eren mesquineses amb determinades persones. Però com que la maledicència a voltes no té límits, fins i tot s'arribava a dir que el Dr. Irurita, bisbe de Barcelona, tenia poca simpatia a la Federació. Li vaig preguntar al Dr. Tarrés què hi havia sobre això. I un dia, confidencialment, em va dir: "Com que això també ho sentí a dir jo, vaig demanar audiència al Dr. Irurita i li vaig dir: Sr. Bisbe, si vostè té alguna queixa sobre la Federació i no està content del seu funcionament, ara mateix, jo me'n donaré de baixa." En sentir dir això el Dr. Irurita es va aixecar, em va abraçar i em va dir: "Endavant, fill meu, amb la Federació. Tu no saps el que és difícil ser bisbe!"
Pocs mesos després de l'audiència del Dr. Tarrés amb el bisbe de Barcelona, el dia 15 de novembre de 1935, el propi Dr. Irurita signava els nomenaments de la nova Junta Diocesana d'Acció Catòlica i incloïa, entre els nomenats, el president i el vicepresident federals de la Federació de Joves Cristians de Catalunya: Fèlix Millet i Maristany, com a vicesecretari, i el jove metge Dr. Pere Tarrés i Claret, com a vocal. Consta la seva participació a la gran diada inaugural de l'Acció Catòlica a Terrassa, el dia 1 de desembre d'aquell any, on va coincidir amb Manuel Aparici, president del Consell Superior de la Joventut d'Acció Catòlica, el qual també està en procés de beatificació. Quatre mesos més tard, el 25 de març de 1936, el Dr. Tarrés va rebre un escrit, signat per l'arquebisbe de Tarragona, cardenal Vidal i Barraquer, en el qual li comunicava: 
"Portats del desig de donar el màxim impuls i harmonia a totes les activitats de l'Acció Catòlica en aquesta Província Eclesiàstica, en atenció a les qualitats que vostè reuneix, molt ens plau de nomenar-lo secretari de la Junta Arxidiocesana de Joves d'Acció Catòlica, càrrec que esperem que exercirà amb tot el zel que mereix l'alt honor i la responsabilitat de ser dirigent en la gran obra de col·laboració a l'apostolat jeràrquic, tan recomanada i volguda del Sant Pare." 
La guerra va trencar toda activitat apostòlica. 

Tot just acabada la guerra civil, i amb la FJCC martiritzada per uns i suprimida pels altres, tres mesos abans del seu ingrés al seminari, el 30 de juny de 1939 el Dr. Tarrés va rebre un nomenament, aquesta vegada del bisbe administrador apostòlic de Barcelona, Mons. Miquel dels Sants Diaz Gómora, en que el designava vicesecretari de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica, amb aquestes paraules: 

"Creiem que ha arribat el moment de procedir a la reconstitució de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica, amb la finalitat que, sota les normes de la Santa Seu, ens presteu la vostra col·laboració entusiasta i decidida en la gran obra del ressorgiment espiritual d'aquesta gran ciutat i diòcesi. I tenint en compte les qualitats que us honoren, venim a nomenar-vos i us nomenem vicesecretari d'aquesta Junta, esperant que en aquest càrrec hi posareu el zel i la diligència que la glòria de Déu reclama en les circumstàncies actuals."
I un mes i mig més tard, el 16 de juliol, rep un altra nomenament signat pel mateix bisbe, que el designa "...amb caràcter provisional, per exercir el càrrec de vicepresident, en aquesta Unió Diocesana de la Joventut Masculina d'Acció Catòlica, esperant que l'exercireu essent fidel intèrpret del nostre pensament i que hi posareu tot el zel i la diligència que reclama la glòria de Déu i el bé de les ànimes". Poc hi va poder fer, ja que el setembre va entrar al seminari per esdevenir prevere.

Ja sacerdot, i de retorn dels seus estudis a la Universitat de Salamanca, escriu al seu Diari íntim, el dia 14 de desembre de 1944: "He estat nomenat pel Sr. Bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego, viceconsiliari dels Joves d'Acció Catòlica... També m'ha nomenat consiliari del Centre d'Acció Catòlica de senyores i noies de Sarrià, en substitució del Dr. Castelltort."

El primer el va exercir amb gran èxit en les comarques i arxiprestats de fora de la ciutat de Barcelona -n'és una prova la Jornada Comarcal del Penedès del 23 de març de 1946- fins l'any 1947 en què, per malaltia i per pressions d'alguns que no els agradava la seva forma d'actuar, va demanar, ell mateix, ser rellevat d'aquesta responsabilitat. En aquests dos anys i mig havia treballat de debò: va participar a Madrid en la Semana Nacional de Consiliarios de Acción Catòlica, celebrada el setembre de 1946, on novament es va trobar amb Manuel Aparici; va escriure una colla d'articles sota el títol genèric d'"Estímulos" a la revista JACE. També va col·laborar amb l'Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), intervenint en el curset que va tenir lloc al Seminari de Barcelona el juny de 1949.

En els centres d'Acció Catòlica Femenina de Sarrià exercí el seu ministeri durant sis anys i hi deixà una empremta profunda amb moltes activitats en els dos centres, en el grup de la JOC, de l'escola de la llar per mares obreres i de l'escola nocturna. Pocs dies abans de la seva mort digué:

"En aquest Sarrià jo hi he trobat una nova família i ens hem estimat com a tal. Era un oasi enmig de l'intens treball de la jornada:... És que a Sarrià he pogut realitzar tots els apostolats que jo havia somniat quan era seglar, i no m'ha posat dificultat en res. Oh, les dones obreres de l'Escola de la LLar, pobretes! Elles ocupen el primer lloc en l'ànima sacerdotal junt amb les seves famílies. És que jo sóc fill d'una família obrera..."
De tot el que, d'una manera resumida, s'ha consignat en aquest full de Records i Notícies queda palès que el Dr. Tarrés, el metge abnegat i l'apòstol fogós, va ser també un exemplar militant d'Acció Catòlica i que, més tard ja prevere, en les seves múltiples activitats sacerdotals va afegir-hi la de ser un zelós conciliari.
 

NOTÍCIES

Procés de beatificació

El Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Ricard M. Carles, en la missa crismal del Dimarts Sant, va fer saber als més de tres-cents sacerdots que hi participaven i a tots els fidels, que els teòlegs de la Sagrada Congregació dels Sants havien donat el seu veredicte positiu sobre el procés del Dr. Tarrés i que possiblement abans de final d'any tindria lloc la beatificació del Servent de Déu. 

Festa de la Llum a Manresa

El dia 21 de febrer, Festa de la Llum 2004, un grup de metges jubilats de Barcelona van ser invitats per la Delegació Comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges, administradors de la festa enguany. Amb els seus acompanyants van ser fotografiats, en tres grups, junt el monòlit que hi ha al parc de la Seu erigit al Dr. Pere Tarrés.

L'Arxiu Tarrés"

Noves aportacions han enriquit l'Arxiu Tarrés: tres estampes amb escrits del Servent de Déu i la fotocòpia de les actes de la junta d'OBA, des del seu origen.

Commemoració del naixement del Dr. Tarrés a Manresa

Com cada any, la Federació de Cristians de Catalunya de Manresa i els amics del Dr. Tarrés celebraran una missa a la Parròquia de la Mercè d'aquella ciutat, l'últim dissabte del mes de maig, per commemorar el 99è aniversari del seu naixement. 

[<]
 
Fotografies
Arxiu
Bibliografia
Procés de beatificació
Contacte
1
© Comissió Pro-Beatificació Dr. Tarrés, 2004. All rights reserved