Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí |
Núm. 79, octubre de 2003 “L'Organisme
Benèfic Antituberculós és l'aportació
(Paraules del Dr. Tarrés) Records Una obra assistencial que té l'origen en el Dr. Tarrés
Una obra assistencial que té l'origen en el Dr. Tarrés El dia 2 de setembre de 1950, amb motiu de la mort del Dr. Tarrés, el Sr. Alfons Banda i Moras, director de Radio España de Barcelona, des dels micròfons d'aquesta emissora va fer un gran elogi del sacerdot traspassat. Entre els molts records citats va ponderar el seu treball com a director del Secretariat de Beneficència del Bisbat de Barcelona, i digué entre altres afirmacions: "Per al Dr. Tarrés no existia res absolutament impossible en la tasca ingent que realitzava en benefici dels malalts desvalguts. I era d'admirar com ell, per la seva condició de director del Secretariat Diocesà de Beneficència, tenia a la seva responsabilitat l'estudi i la solució de tants i tants problemes que afecten els malalts necessitats. Era d'admirar -diem- com demanava, personalment, amb humilitat, amb aquesta humilitat que caracteritza l'autèntic cristià, uns grams de medicament, un llit, uns aliments per al més pobre dels seus malalts, deixant de banda, aparentment, altres obligacions fins que havia resolt el problema que per a ell constituïa, des del moment que coneixia el cas, l'afer més important del món. I fou així, dedicant hores i hores, mesos i mesos a aquesta tasca, sense descansar, esgotant les seves energies, ja dèbils per la malaltia, com aquest apòstol de la caritat va començar a dur a terme uns projectes que no s'haurien pogut realitzar només amb diners. Així va crear l'Organisme Benèfic Antituberculós (OBA) i el Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè, amb la col·laboració, l'adhesió i l'engrescament del Dr. Gerard Manresa i d'altres metges i cirurgians eminents que van saber infondre a la seva ciència aquest encès esperit de caritat del qual el Dr. Tarrés era un viu exponent."El dia 15 de maig de 1947, el Dr. Gregori Modrego, bisbe de Barcelona, beneïa i inaugurava el Sanatori-Clínica, juntament amb un dispensari per detectar aquella malaltia llavors tan estesa, la malaltia tuberculosa, classificar-la i fer-ne el tractament idoni de cada malalt en el servei ambulatori, que en el pensament del Dr. Tarrés s'havia d'anar expandint progressivament tal com ell mateix ho explicava en un article en què donava a conèixer l'existència i la realitat de l'OBA: "Un altre aspecte d'aquest organisme és el dels dispensaris antituberculosos que s'aniran creant progressivament en els suburbis de Barcelona, associats a un servei de visitadores socials, per arribar fins a la mateixa vida de la llar, orientant així la tasca antituberculosa de la manera més eficient."Va ser una gran obra de la qual el Dr. Tarrés va estar molt content i en la qual, al llarg d'una colla d'anys -fins al 1979, quan la malaltia ja havia minvat molt-, es van atendre milers de malalts tuberculosos, afectats d'aquella epidèmia que llavors estava tan estesa i feia tants estralls. Però el Dr. Tarrés, quan el Sanatori-Clínica ja estava en funcionament, pensava i somniava de poder edificar un sanatori infantil per atacar el mal de la tuberculosi des dels inicis, és a dir, precisament en les fràgils naturaleses dels nens de famílies pobres, la majoria mal alimentats i que vivien en cases en unes condicions pèssimes. En parlava molt i, sobretot als últims dies de la seva vida, ho esmentava com a cosa ja feta, i aquesta realització li era com una obsessió que el dominava. De fet, consta que poc abans de morir va designar la persona que, per la seva competència, considerava que havia de ser el director del futur sanatori: Mn. Narcís Prat. En el moment de la mort del Dr. Tarrés, el 31 d'agost de 1950, ningú no creia, humanament parlant, que aquell somni es realitzés en poc temps, sobretot tenint en compte que en aquells moments l'OBA tenia un gran deute, i tot el capital que el Dr. Tarrés deixava als seus íntims col.laboradors -tot el que tenia quan va morir- per iniciar les obres eren exactament vuitanta cèntims. Però, com explica el Dr. Manresa, el seu gran amic, el record del sant sacerdot i l'engrescament per aquesta obra no el desanimava. El Dr. Tarrés li havia dit: "Manresa, tingues confiança que de tot en sortirem. Pensa que, quan es demana amb fe i confiança a Jesús al peu del Sagrari pels pobres, el Senyor escolta sempre." I també recordava -i així ho explica en un llibre de memòries- el següent: "Un dels darrers dies de la seva vida, en un capvespre a la seva cambra, vaig dir-li: "Pere, i ara com ens ho farem sense tu." Ell, amb un rostre ple de pau i serenitat, em va respondre: "Des del cel us ajudaré molt més que fins ara..." Amb aquesta esperança i amb entusiasme es va realitzar el projecte."La situació dels nens malalts que hi havia només a la ciutat de Barcelona i als seus suburbis era pèssima, molt estesa i sense cap centre que estigués dedicat específicament a emparar els infants afectats amb lesions pulmonars. Calia buscar una prompta solució, realitzant el projecte somniat pel Dr. Tarrés d'un sanatori per infants. Aquells vuitanta cèntims van ser miraculosos -com així ho repetia una vegada i una altra Mn. Narcís Prat, director de l'OBA. A poc a poc, i gràcies a donatius anònims, es van anar eixugant els deutes i així, tot seguit i amb l'aportació d'un primer donatiu de cent vuitanta mil pessetes (d'aquell temps), al qual van sumar-se'n d'altres, es va aconseguir fer realitat el sanatori d'infants. Per al seu sosteniment es van fer campanyes, en què van col·laborar les parròquies i les escoles, i també es va animar els infants que feien la Primera Comunió que es recordessin dels nois i noies malalts. El dia 19 d'abril de l'any 1954 -any del centenari de la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció- fou beneït pel bisbe Dr. Modrego, als afores del poble de Sant Andreu de la Barca, en una zona plena de pins que augurava la recuperació de la salut en una naturalesa pura i incontaminada. Amb els anys, l'epidèmia de la tuberculosi va anar minvant fins que pràcticament va desaparèixer la malaltia a la nostra ciutat, però les necessitats d'ajuda als més desfavorits no tan sols no havien minvat sinó que creixien en noves modalitats. L'OBA, adaptant-se a les noves circumstàncies, continua treballant i contribuint a detectar i ajudar o solucionar els nous problemes del nostre temps. D'Obra Benèfica Antituberculosa ha passat a denominar-se Obra Benèfica Assistencial i, si bé es va haver de tancar el Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè per la quasi eliminació de la tuberculosi, continua en plena activitat el sanatori de La Immaculada, que està ple d'infants amb problemes familiars greus i que necessiten atencions especials. I als anys setanta, a prop d'aquest edifici, es va crear una nova realitat per pal·liar una nova necessitat del nostre temps: és la residència Sol Ponent, on s'atenen ancians. El Dr. Gerard Manresa, al seu llibre Història de l'Organisme Benèfic Antituberculós de Barcelona, quan presenta el Dr. Tarrés com l'ànima i el creador d'aquesta institució diu: "El seu esperit estava ple de fe, d'amor i de pau... Quan aquestes virtuts omplen l'ànima i la vida d'una criatura humana, estimen i fan estimar. Heus ací el clima de la realització de l'OBA, del seu desenvolupament i de la seva eficàcia." [<]
NOTÍCIES Aquest dia,
festa de Sant Sever, s'escau el 28è aniversari del trasllat de cos
del Dr. Tarrés a la Parròquia
de Sant Vicenç de Sarrià. Com cada any, se celebrarà
la Missa en recordança d'aquest fet i per demanar la prompta glorificació
del gran metge, fejocista i sacerdot. Tindrà cura de l'organització
l'entitat OBA, una obra fundada pel mateix Dr. Tarrés. L'acte començarà
a les 18.30 h (una hora abans de l'habitual de cada any) ja que el Sr.
Cardenal, abans de la missa, presidirà l'acte d'introducció
de la Causa de beatificació de 48 joves de la FJC
que sofriren el martiri els primers mesos de la Guerra Civil. Com que són
de tot Catalunya, han estat invitats en aquest acte tots els bisbes de
la nostra terra. Després de la Missa, el Sr. Cardenal beneirà
i inaugurarà l'espai dedicat a "Memorial del Dr. Tarrés",
el qual a partir d'aleshores es podrà visitar en els dies i a les
hores que s'assenyalaran. [<]
El dia 31 de
maig, el Dr. Josep Maria Gasol, historiador de la vida del Dr. Tarrés
en l'ambient religiós de Manresa, va presidir una concelebració
recordant el 98è aniversari del naixement del Servent de Déu,
organitzada per la Federació
de Cristians de Catalunya i pels Amics del Dr. Tarrés de la
ciutat del Bages. D'altra banda, el 17 d'octubre es lliurarà el
setè guardó "Doctor Pere Tarrés" en la festa mèdica
de la Vigília de Sant Lluc a un metge jubilat que en la vida professional
s'hagi carectaritzat per una gran humanitat i bonhomia. [<]
Gràcies rebudes per intercessió del Dr. Tarrés Continua el
ritme de cartes que notifiquen gràcies rebudes per la intercessió
del Dr. Tarrés. Cal destacar la que s'ha rebut des de l'Índia,
d'una persona que va encomanar-se al Dr. Tarrés en posar-se greument
malalt del cor quan estava de passada per Milà, on li van parlar
del Servent de Déu i s'hi va encomanar. [<]
|
Fotografies |
|
| Arxiu | |
| Bibliografia | |
| Procés de beatificació | |
| Contacte | |