Records
Un poble privilegiat

Notícies
Museu-memorial del Dr. Tarrés
El Dr. Tarrés, conegut per un grup d'universitaris italians
Donatius per ajudar la causa de beatificació del Dr. Tarrés

RECORDS

Un poble privilegiat

A la comarca de l'Anoia, i en un extrem del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, a poca distància del poble de Sant Esteve Sesrovires hi ha un grup de cases amb una petita església encimbellada en un petit turó, edificada en els segles de la transició del romànic al gòtic, damunt les restes d'una primitiva construcció romànica segons les dades documentals que es coneixen. Completament cremada en temps de la guerra civil, va ser novament consagrada al culte a principi dels anys quaranta i plenament restaurada a l'any 2001.

"Aquesta petita parròquia -com explica Mn. Joan Déu, actual rector de Sant Esteve Sesrovires, en el llibre Cent anys d'història-, que abans comptava amb quasi 200 habitants i actualment en té uns 75, fou antigament una sufragània de Sant Llorenç d'Hortons durant molts anys, ja que ja a l'any 1578 hi ha constància d'aquest fet. Posteriorment (almenys des de l'any 1834) passà a ser sufragània de Sant Esteve Sesrovires, fins al moment actual."

A l'entrada de l'església s'hi ha col·locat una làpida, amb data de desembre de 2001, que recorda la restauració feta darrerament, i s'hi llegeixen també aquestes paraules: "Aquesta esglesiola fou santificada per la presència del sant prevere Dr. Pere Tarrés." Certament així fou: el metge esdevingut sacerdot va prendre possessió del càrrec de vicari de Sant Esteve Sesrovires el dia 10 de juny de 1942 i, com que el rector Mn. Andreu Posa estava prou delicat, ell, a més del ministeri que exercia a la parròquia de Sant Esteve, va plasmar -podríem dir que en exclusiva- la seva actuació sacerdotal en el petit poble de Sant Joan Samora, en la seva breu estada de vicari en aquest indret, de poc menys d'un any i mig. Mn. Joan Déu diu en el llibre abans citat: "Quin privilegi tan gran suposa per a nosaltres el fet què l'únic càrrec parroquial d'aquest sant sacerdot l'exercís enmig nostre, i precisament en les primícies del seu novell sacerdoci".

Molts testimonis confirmen aquesta afirmació. Així, un testimoni va declarar: "L'acció pastoral en aquest nucli de població va començar des de zero, i va crear costums cristians i activitats culturals i cíviques per les quals ell havia tingut una atenció especial." I un altre afageix: "Els dissabtes i les vigílies de festa, a la tarda, anava al poblet de Sant Joan Samora per actuar apostòlicament i realitzar actes de culte. Els caps de setmana eren d'una gran intensitat apostòlica per a tots els grups d'aquella comunitat: començava amb la catequesi d'infants, en què insistia en l'amor a Déu i als germans, sembrant a la vegada en ells la devoció a la Verge Maria i l'amor als seus pares, i acabava jugant amb ells a l'esplanada de davant de l'església. Tot seguit anava a visitar els malalts i els que no podien anar fins a l'església, els administrava els sagraments, els animava i els donava consol. Celebrava els cercles d'estudi amb els joves, als quals recomanava la pregària diària, la missa dominical i la pràctica de la confessió i comunió freqüents." I un altra completa aquesta visió de l'activitat pastoral del Dr. Tarrés a Sant Joan Samora dient: "Van ser moltes les activitats que va realitzar conjuntament amb el poble de Sant Esteve, tant en l'aspecte religiós com cultural i recreatiu, tot sota la llum de l'apostolat: catecisme, classes de cultura general, romeries, excursions, festes del llibre, cavalcada de Reis, futbol, orfeó, teatre. Durant la seva estada a la parròquia, era tal l'activitat que tot el poble girava entorn de la parròquia."

S'estimava molt aquests pobles, com ho escriu al diari íntim el dia que va prendre possessió del càrrec: "Hi he anat impressionat i content, disposat a oferir per als meus feligresos totes les meves penes, sofriments, incomoditats i privacions". I el dia 12 de desembre de 1943 ho confirma quan escriu: "Per voluntat del Sr. Bisbe, he deixat els meus estimats poblets de Sant Esteve i Sant Joan, després d'un any i mig de vicari... He treballat tant com he pogut."

La seva estada a aquest poble el va impactar com ho expressa clarament en una carta escrita el 13 de febrer de 1944 des de Salamanca, on havia anat a completar els estudis per voluntat del bisbe. Escriu: 
 

"Benvolguts i recordats amics de Sant Joan Samora. Malgrat estar tan lluny de vosaltres, em sembla veure-us aquí al meu davant. La sala gran de la taverna, amb les seves taules de marbre, els bancs, aquell "tou" de cactus tan bonics i ben cuidats, l'armari, l'estanteria de la paret; la xerradissa de les criatures, les noies fent comentaris, els joves rient i fent gresca, algun de vergonyós traient el nas per darrere les vidrieres des del carrer no gosant entrar; el Faustino, la Maria, el Pere i la Rosa... Tot, tot ho tinc present. Aquelles postes de sol tan boniques, aquelles vinyes tan ben conreades, que ara ja brotades deuen estar a punt d'esbadallar-se amb els pàmpols d'un verd clar... les cases de pagès, els camins entre oliveres, el campanaret nostre, el dring de les nostres campanes...

Qui ho diria? Veieu, ara he estat somniant una mica. Tot i trobar-me el bell mig de Salamanca, en terres de Castella, el meu pensament i el meu esperit eren aquí entre vosaltres. I no penséssiu pas que sols hi sigui ara, hi és molt sovint, i sobretot quan, com aquests dies en què he rebut la vostra carta tan amable en què m'expliqueu amb tant detall les vostres activitats, que aleshores talment em sembla que ho vegi i que ho senti tot, fins les paraules que dieu.

El que em dóna més alegria de tot és que estigueu tan contents de Mn. Francesc (el nou vicari Mn. Francesc Vergés) i que feu tantes coses: que les filles de Maria vagin endavant i el cor vagi aprenent cançons noves i noves misses. Celebro que la joventut estigui disposada amb bon ànim a celebrar la Pasqua amb unes caramelles ben divertides i solemnes. Molt bé! Tant de bo us pogués escoltar per la ràdio. Com gaudiria! Ja veig el Ramon i el Benet, amb la boina de gairell, cantant com uns homes sense fer cap gall, lluint les seves especialitats. Endavant!

Suposo, Pere, que encara deveu anar jugant a futbol. Encara ets tan caçador? Tu, cuida't de saludar tots els meus estimats amics futbolistes, des del porter fins al president de l'equip. Una cosa: no disgusteu mossèn Francesc. Sabeu, cada diumenge aneu tots a Missa. Si sabéssiu l'alegria que tenia quan us veia...! Saludeu totes les noies... Sigueu ben devotes de la nostra tan dolça Mare, la Verge Maria, i sapigueu fer-ne ser totes les menudes que van pujant... Saludeu tots els veïns. Per a tots, un record ben afectuós..."

No es pot negar que l'afirmació gravada a la làpida de l'esglesiola restaurada de Sant Joan Samora és ben encertada: "Aquesta esglesiola fou santificada per la presència del sant prevere Dr. Pere Tarrés".
 

Museu-memorial del Dr. Tarrés

Segueixen a bon ritme les obres per instal·lar un petit museu-memorial en una sala annexa a la sagristia de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. S'han pagat ja les primeres factures i s'espera que pugui ser inaugurat en el proper 6 de novembre. [<]
 

El Dr. Tarrés, conegut per un grup d'universitaris italians

El passat 29 d'abril, un grup de joves de l'Associació d'Amics de la Universitat Catòlica Italiana van tenir una conversa sobre el Dr. Tarrés amb mossèn Manuel Valls, rector de Sarrià, i amb la postuladora de la causa, Silvia Correale, interessant-se per la vida i activitats del Servent de Déu. [<]
 

Donatius per ajudar la causa de beatificació del Dr. Tarrés

Agraïm les aportacions, unes anònimes i altres lliurades directament a la Comissió. A tots els diem: Gràcies. La llibreta de "la Caixa" on es poden fer donatius és: 2100-3200-92-2105024972. [<]