RECORDS I NOTÍCIES
Dr. Pere Tarrés i Claret, metge i sacerdot
URL: http://www.doctortarres.org · A/e: doctortarres@terra.es
COMISSIÓ PRO-BEATIFICACIÓ DEL DR. TARRÉS
JOAN GÜELL 200 · 08028 BARCELONA

Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí
 

Records i notícies


Núm. 77, març de 2003

“És possible, Verge Maria Puríssima Mare meva, 
que ahir em descuidés de parlar de Vós en el meu diari? 
I malgrat ésser Vós la gran heroïna d'aquest Diví Misteri".

 

(El meu diari de guerra, dia 26 de desembre de 1938)
Records
El Dr.Tarrés i el Rosari

Notícies
Cartes rebudes per intercessió del Dr. Tarrés
Biografia del Dr. Tarrés en italià
El despatx del Dr. Tarrés
Museu-memorial del Dr. Tarrés


RECORDS

El Dr. Tarrés i el Rosari

Un vespre del mes d'agost, a la Vall de Núria, el Dr. Tarrés, assegut a la gespa davant del Santuari, amb un grup de les noies de Sarrià, va expansionar-se recordant la seva infantesa i adolescència. Explica aquesta conversa la biògrafa Maria Àngels Papiol al llibre Un gran fill de la nostra terra, on escriu: 

"Ens parlà molt de la seva infantesa. D'aquell pecat de fruita robada i dels rosaris que anàvem a resar tots tres, ell i la seves germanes, a la capelleta de Valldaura. De com la germana petita el feia riure allargant la "s" dels "ora pro nobissss". De la il·lusió que li feien els llibres nous. De com havia d'estudiar molt per no comprometre el senyor de la farmàcia que li havia aconseguit la beca de l'Ajuntament pel batxillerat. Com als 15 anys es volia fer jesuïta. Com cada dia treia la pols, amb un plomer, dels pots de la farmàcia. Com no tenia mai gana i la mare li feia algun requisit, i com abans de menjar-se'l li preguntava: ja en tindran les nenes? Ella li deia sempre que sí, però no era veritat. Sobretot recordava el dia que va marxar a Barcelona per entrar a la facultat, aquell "Adéu noi" del seu pare, que tenia els ulls mullats de llàgrimes..."  
També la biògrafa explica com recordava la il·lusió de quan anava a resar el Rosari a la capella de Valladaura: 
"Sortia afuat de la farmàcia i obria la capella; la senyora encarregada d'aquella esglesiola m'havia donat la clau; tocava la campana i venien unes velletes i les nenes, i resàvem el Rosari cada dia."


Aquesta senzilla pietat i que resava el Rosari a la capella de Valldaura ho confirma també el testimoni d'Angelina Rius, de Manresa, que recordant aquells anys d'adolescent del Dr. Tarrés explica, en un escrit dirigit a la vicepostulació: 

"Quan anava a ensenyar catecisme a una capella que estava tancada perquè no hi havia culte [la de Valldaura],... --aquella barriada era molt devota de la Verge de la Consolació, que allí es venera --la gent aprofitava aquella estona per entrar-hi i anar-hi a pregar. Les catequistes, veient aquella devoció popular, pensaren de fer el mes de Maria i digueren a en Pere Tarrés: "Què et sembla? Podries venir cada dia a obrir la capella?" Ell contestà: "Sí i jo passaré el Rosari", i així ho férem. Però quin Rosari! Era de veure'l agenollat en un reclinatori a dalt del presbiteri. Els ulls fits en la santa imatge... sense moure's en absolut... Va fer-me un gran bé aquell mes de maig. El que és a mi em deixà una impressió tan gran que no me n'he oblidat mai més."
La seva devoció a la Mare de Déu i, en concret, al Rosari la va mantenir tota la vida i és bo que Records i Notícies doni a conèixer com el Servent de Déu estimava i valorava aquesta devoció, sobretot ara, amb motiu de la carta apostòlica del Papa Joan Pau II sobre el Rosari, Rosarium Virginis Mariae, en què afirma: "desitjo que durant l'any es proposi i es valori d'una manera particular aquesta pregària en les diverses comunitats cristianes. Proclamo, per tant, l'any que va des d'aquest octubre fins a l'octubre del 2003, Any del Rosari"

Sobre el tema del Rosari tenim tres escrits en què el Dr. Tarrés en parla obertament: "Octubre i la família", publicat al diari manresà El Pla de Bages el divendres 10 d'octubre de l'any 1930, quan tenia vint-i-cinc anys; "Octubre", una glossa apareguda al setmanari Flama el 30 de setembre de 1932, quan era dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i un altre escrit titulat "El santo Rosario", publicat a la revista Amaos de l'Obra de la Visitació, de la qual era director l'octubre de 1948.

En aquests escrits es poden llegir tota una sèrie de definicions del Rosari que manifesten com el valorava i l'apreciava, i expliquen per què el recomanava. Així al llibre Maria en la vida de mossèn Pere Tarrés trobem destriades aquestes definicions: "És la pregària de tot el poble cristià", "oració familiar per excel·lència", "pregària estimada a la nostra terra", "salmòdia popular", "llaç d'unió familiar", "la pregària dels humils, l'encens de les llars", "l'oració perenne del poble fidel", "un motlle de la vida cristiana", "litúrgia popular que ens posa en contacte amb Jesús i Maria".

També és significatiu com el presenta: 

"Assequible a tothom: intel·lectuals i analfabets, rics i pobres, grans i petits; tots poden capir el bé de Déu de belleses que enclouen en si les paraules de lloança i súplica al Pare amorós i a la sempre pura Verge Maria. I per aquest motiu, capitalíssim, no estranyarà a ningú que sigui l'oració familiar per excel·lència; tots la senten per un igual i la comprenen amb tota facilitat, sense fer necessari el més petit esforç intel·lectual". 
I també és significatiu com exhorta els joves de la Federació a propagar-la: 
"Nosaltres, caríssima joventut, us recomanem que vulgueu trobar en la vostra llar aquella espiritualitat que fa tan planer el camí espinós de la vida. I si algú de vosaltres no la té, feu-vos el propòsit de portar-la-hi. Com? Convertint-vos en propagadors d'aquesta oració dolça i suau, d'aquesta salmòdia popular, dintre les vostres famílies, que s'anomena el Sant Rosari. És l'oració de tots; tothom la capeix: no es necessita cultura ni talent i, sobretot, amics, és plaent a Déu i a Madona Santa Maria. És el llaç d'unió dels elements d'una família que en el moment de resar-lo queda convertida en un temple vivent de pietosa pregària."
I quan en parla l'any 1948, dos anys abans de la seva mort, ho fa amb el mateix entusiasme dels anys trenta: 
"El Rosari... és un himne de fe, en el qual es commemoren d'una manera senzilla i assequible els dogmes de la nostra santa religió. És, per excel·lència, la pregària dels humils; salmòdia popular, encens de les llars que escampa el seu perfum en cada un dels membres de la comunitat familiar. Seguint el Dr. Torras i Bages, el Rosari és l'oració social del poble cristià, commemorativa dels goigs, els dolors i les alegries de la redempció humana, fàcil de comprendre per a tothom, pobres i rics, savis i ignorants; ve a ser com el pa que agrada a tothom i alimenta. Oració perenne del poble fidel. Litúrgia popular, que posa en comunicació els homes amb Jesús i Maria, ja que el Rosari és un compendi de l'Evangeli, i l'Evangeli és etern. Quants motius tenim de ser fidels devots d'aquesta pràctica tan santa! Siguem-ne apòstols."
Totes aquestes definicions i exhortacions del Dr. Tarrés semblen talment un ressò anticipat de les paraules finals de la carta del Papa: "Estimats germans i germanes: una pregària tan fàcil i, alhora, tan rica mereix de debò de ser recuperada per la comunitat cristiana... Descobriu-lo de bell nou a la llum de l'Escriptura, en harmonia amb la litúrgia i en el context de la vida de cada dia."
 
[<]
NOTÍCIES

Cartes rebudes per intercessió del Dr. Tarrés

En acabar l'any 2002, podem afirmar que al llarg de l'any hem rebut per escrit la comunicació de favors obtinguts per la intercessió del Dr. Tarrés, amb una mitjana d'una carta cada tres dies. Donem-ne gràcies a Déu. [<]

Biografia del Dr. Tarrés en italià

Com ja s'havia anunciat, i gràcies a l'interès i l'esforç del sacerdot Dr. Giuseppe Greco, rector de Oppido Lucano, s'ha publicat en llengua italiana el llibre Pere Tarrés, o la radicalitat de la fe, escrit per Mn. Jordi Piquer. 

Els tres mil exemplars impresos donaran a conèixer el nostre gran metge i sacerdot als lectors de llengua italiana. [<]
 

El despatx del Dr. Tarrés

Gràcies a la generositat de les religioses Missioneres de la Immaculada Concepció, els mobles del despatx mèdic del Dr. Tarrés, que fins ara guardaven al convent del passeig de la Bonanova, on va viure els darrers anys la germana gran del Servent de Déu, seran instal·lats, d'una manera destacada, a la casa annexa a l'església de Sant Sever de Barcelona, on també estaran ubicats els despatxos de la catedral.

Museu-memorial del Dr. Tarrés

Segueixen a bon ritme les obres per instal·lar un petit museu-memorial en una sala annexa a la sagristia de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. S'han pagat ja les primeres factures i s'espera que pugui ser inaugurat en el proper 6 de novembre. [<]
 

Fotografies
Arxiu
Bibliografia
Procés de beatificació
Contacte
1
© Comissió Pro-Beatificació Dr. Tarrés, 2003. All rights reserved