Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí |
Núm. 76, desembre de 2002 “És
possible, Verge Maria Puríssima Mare meva,
(El meu diari de guerra, dia 26 de desembre de 1938) Records
El Dr. Tarrés, com entenia el Nadal? En acostar-se la festa del Nadal, Records i Notícies voldria endevinar quin sentit tenia per al Dr. Tarrés aquesta diada cristiana, i recordant que és en les situacions difícils quan millor es pot valorar el que pensa i el que fa una persona, s'ha cregut que analitzant com la va viure a l'any 1938, en el front de guerra, rellegint el que va escriure en El meu diari de guerra i en algunes cartes o escrits d'aquells dies, se'n podria treure un exemple que estimuli i animi als amics i devots d'aquest gran metge i sacerdot a viure-la santament, ara, al començament del segle vint-i-u. * * * Llegim en El meu diari de guerra: "... Vigília de Nadal. En totes les esglésies cristianes del món, ben aviat cantaran l'Al·leluia i el "Venite adoremus", menys nosaltres, defensors de la llibertat en tots els aspectes i dels drets de l'home...
I és la litúrgia -aquella litúrgia en què havia participat i viscut, abans de la revolució, a l'església de l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia- la que sobretot li recorda aquesta veritat del naixement del Fill de Déu: "Vigília de Nadal. En totes les esglésies cristianes del món, ben aviat cantaran l'Al·leluia i el "Venite adoremus". I així
també escrivia el dia 12 del mateix mes de desembre al seu amic
Joan Rof i Boada: Litúrgia que enyora i desitja participar-hi per
poder viure amb més plenitud la festa: "S'acosta el temps nadalenc,
millor dit, hem entrat ja, en el seu cicle; prompte s'esdevindran les grans
solemnitats de la nostra estimada litúrgia. I jo no hi podré
pas ésser. En esperit sí que hi seré, però;
i també hi participaré. No saps el consol que dóna
el viure aquestes hores tan lluny però amb el cor tan a prop. És
clar que m'agradaria molt de poder ésser amb vosaltres... però
...noi, l'Amic ho vol així, doncs, ja estic content i encantat de
la vida..." i s'uneix espiritualment a tots els qui rebran l'Eucaristia,
per estar més unit amb el Déu-fet-home: "Aquesta vegada,
no he pogut rebre Jesús, l'Amat, realment al fons del meu cor. En
Pere [es refereix a Mn. Pere Llumà, el seu director espiritual,
que per evitar que sigui descobert com a capellà, no en diu el cognom]
s'haurà preocupat de fer-ho per mi davant la presència real
de l'Amic dels amics." Però manté la il·lusió
de poder-lo festejar ja que s'ha assabentat que en un poblet veï hi
ha qui guarda el Santíssim i està disposat a anar-hi. Així
ho escriu a Mn. Pere Llumà en una carta el dia 3 d'aquest mes de
desembre, on pel perill de la censura detalla aquesta possibilitat d'una
manera velada, anomenant al Senyor amb el nom de Manuel (Déu és
amb nosaltres): "Penso, i amb fonament, que podré fer alguna visita
al bon amic Manuel; tinc la impressió que es troba actualment en
una de les poblacions veïnes. No cal dir que en cas que així
sigui m'aprofitaré tan com pugui..."
Per altra part, l'ambientació popular nadalenca que des d'infant havia viscut a casa i que també l'ajudaven a viure millor el Nadal, busca suplir-la en la realitat del lloc on està: el front de guerra. Així ho explica en una carta a la seva mare a la mateixa vigília del Nadal: "Estimada Marona: És la vigília de Nadal. Quantes coses recorden aquestes paraules! Estem disposats a cel.lebrar-ho solemnement. Com disfruto espiritualment aquests dies! Pels camins no faig altra cosa que cantar les belles cançons, les melodies gregorianes que recordo i aquelles rimes populars: "La dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila; la noia que porta la gerra i el pa, i aquell pescador que al riu va a pescar; i el sac de gemecs, i el que sempre plora, i el de la simbomba que ronca a tota hora; i el del feix de llenya, i el del tamborí..."Però no descura la plasmació del sentit del Nadal en la seva actuació: a la mare, per deixar-la tranquil·la i que no pateixi per tenir el fill al front, li parla, com acabem de citar, d'una situació serena com si no hi hagués cap perill de lluita, i als companys sanitaris s'hi bolca, compartint les llaminadures que ha rebut de casa i procura així fer-los la diada menys trista: "Hem procurat celebrar el Nadal amb tota pompa. Ahir a l'hora de sopar, aqueix fou molt magre i dolent. Tothom estava trist. Les llenties, crues; el pa, ple de terra; la carn, ni un sabatot. Sort vam tenir de la capsa de les gormanderies de casa! S'ho van menjar molt de gust. Deien: "Gracias al Doctor hemos sabido un poco que hoy es Nochebuena" I després vam cantar tots, a la vora del foc, una cançó darrera l'altra. Em deien que estava desconegut".I a un sanitari, Narcís Tena, que estava ocasionalment separat d'ells, a Torre de l'Espanyol: "Hem fet un paquet de coses de menjar per a en Tena... Li hem fet unes afectuoses ratlles de felicitació. Nosaltres ho hem preparat tan bé com podem: figues seques, ametlles i avellanes torrades i moltes altres cosetes".Nadal viscut plenament en unió amb el Déu-fet-home, malgrat la situació en què estava immers. Nadal celebrant-lo segons les possibilitats que tenia, recordant i unint-se amb els que podien celebrar-lo millor. Nadal ple d'amor envers la mare i germanes i envers tots aquells amb qui es relacionava. Nadal amb un desig ple de pau: "Quina paradoxa! Nadal i una de les festes més roïnes de la guerra. Nadal, festa de la pau, però de la pau entre els homes de bona voluntat. Ara comprenc el que vol dir aquesta paraula: "de bona voluntat". Jesús meu, canvieu el cor dels homes i feu-los a tots de bona voluntat. Infanteu novament els cors, feu-nos infants, amb totes les qualitats dels infants. Que aquesta vostra festivitat sigui l'auguri de la pau que s'apropa". Aquests capteniment
del Dr. Tarrés i aquest exemple que ens dóna en el Nadal
de 1938 Records i Notícies els desitja per a tots els qui
vivim el de l'any 2002. "Santa festa de Nadal".
[<]
NOTÍCIES
El museu-memorial del Dr. Tarrés Aviat començaran les obres per adecentar el pis del carrer del Clos de Sant Francesc, i que tindrà també una entrada per la sagristia de la parròquia de Sarrià, on s'instal.larà un petit museu-memorial del Dr. Tarrés per mantenir més viu el seu record; i a la llarga s'hi guardarà el seu, ja voluminós, Arxiu, que fins ara es guarda en la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. A la col.lecta que en favor del memorial es va fer el dia 6 de novembre en la Missa del XXVII aniversari del trasllat de les seves despulles es varen recollir el total de 2.030'29 euros (337.811 pessetes). [<] Premi Vivències Mèdiques Doctor Pere Tarrés Aquest guardó a un metge en situació de jubilació i caracteritzat per la seva proximitat a la gent, va ser atorgat el dia 18 d'octubre a Manresa en la celebració de la Vigília de Sant Lluc, al Dr. Joan Bergas i Matas, metge de Sant Vicenç de Castellet. [<] Donatius per a ajudar la Causa de Beatificació del Dr. Tarrés Agraïm
les aportacions, unes anònimes i altres lliurades directament a
la Comissió. A tots els diem gràcies. La llibreta de "la
Caixa" on es poden fer donatius és: 2100-3200-92-2105024972. [<]
|
Fotografies |
|
| Arxiu | |
| Bibliografia | |
| Procés de beatificació | |
| Contacte | |