Records
El Dr.Gerard Manresa, què opinava del seu amic, el Dr, Pere Tarrés?

Notícies
27è aniversari del trasllat del cos del Dr. Tarrés a Sarrià
Una nova plaça dedicada al Dr. Tarrés
La vígília de Sant Lluc
El Museu-memorial del Dr. Tarrés
Donatius per ajudar la causa de beatificació del Dr. Tarrés

RECORDS

El Dr. Gerard Manresa, què opinava del seu amic, el Dr. Tarrés?

El dia 27 d'agost moria a Barcelona el gran amic del Dr. Tarrés, el Dr. Gerard Manresa i Formosa, que des de l'any 1927 va mantenir amb ell autèntics llaços d'amistat. És per això que Records i Notícies, com un petit homenatge al metge que tant de bé va fer als malalts tuberculosos, dóna a conèixer aquesta amistat transcrivint en aquest número un diàleg del Dr. Manresa amb un periodista, publicat a la revista Perseverança del mes d'octubre de l'any 1966, juntament amb altres records, deixats escrits per ell mateix.

"Vaig conèixer el Dr. Pere Tarrés i Claret a la Facultat de Medicina de Barcelona, un matí d'octubre de l'any 1927. Me'l va presentar el seu company d'estudis Joan Parellada i Feliu, que anys més tard entraria a l'Abadia de Montserrat per esdevenir monjo d'aquell Monestir. Aquest primer contacte fou l'inici d'una forta amistat, entre ell i jo, malgrat la diferència escolar considerable ja que ell cursava l'últim curs de la carrera i jo tot just la començava.

Sis anys més tard, en establir-me com a metge a la Rambla del Prat, prop del seu despatx mèdic del carrer de Salmeron (avui Gran de Gràcia), ens vèiem molts matins, ja que els dos acostomàvem anar a missa diària a l'església de Sant Felip Neri del carrer del Sol, i més tard a la nova parròquia de Santa Teresa de l'Infant Jesús.

Malgrat veure'ns en aquesta freqüència, la nostra amistat no va arribar a la intimitat d'anys més tard, ja que el clima social i religiós dels dos fou diferent. Ell va actuar a l'Acció Catòlica i després a la Federació de Joves Cristians, i jo a la Congregació Mariana, en els seus catecismes i més tard a la Federació d' Estudiants Catòlics. La intimitat amb en Tarrés va incrementar-se després de la guerra, sobretot a causa de la fundació del Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè.

Essent ell director del Secretariat de Beneficència del Bisbat, va tenir la idea de fundar el Sanatori, per atendre els malalts de tuberculosi pulmonar, precisament en el moment en què era tributari d'un tractament actiu i perquè l'espera, llavors obligada, no els fes perdre la seva possibilitat de recuperació.

Cal situar-nos a l'any 1945, quan encara no teníem els grans medicaments antituberculosos de què disposem actualment. Era quan a tot Espanya no hi havia un llit per a cada malalt de tuberculosi i els malalts, particularment a Barcelona, havien d'esperar mesos per aconseguir un ingrés en un centre per a ser tractats adequadament.

Molts malalts anaven al Secretariat de Beneficència del Bisbat per demanar ajuda. Tarrés els ajudava caritativament però, com a metge, li resultava violent reduir la visita a un lliurament de diners. Sentia la necessitat d'oferir al malalt una ajuda més positiva i seriosa. Això el va moure a pensar en una solució arriscada. Va visitar-me al meu despatx de director de l'Hospital de l'Esperit Sant, quan precisament estava a punt de deixar aquesta responsabilitat. Absent aquell dia, va deixar-me la seva targeta en què em demanava que anés a veure'l l'endemà mateix al Secretariat.

Un cop allí, després d'explicar-me els seus desigs, em va proposar la seva idea de fundar un sanatori i, tot seguit, amb l'anuència del Sr. Bisbe, Dr. Gregori Modrego, iniciàrem l'obra amb la quantitat de cent mil pessetes, que un marmessor testamentari va posar a les nostres mans. Vàrem decidir que el nou centre no seria un asil de malalts sinó un Institut Terapèutic de la Tuberculosi Pulmonar, tractament que llavors volia dir neumotòrax i les conseqüències quirúrgiques. Per la seva gran devoció a la Mare de Déu, el sanatori porta el nom de la Mercè, advocació típicament barcelonina.

Aquest fet demostra que era un metge vocacional. Des de l'any 1928 fins a la seva entrada al Seminari l'any 1939 --anys en què va exercir la professió mèdica-- va demostrar ser un metge de cap a peus. Les seves grans qualitats, la seva aptitud per la medicina i la gran afició que hi tenia, ajuntant-hi l'amor al malalt i l'afició al saber biològic i als progressos de la tècnica van fer de Tarrés un metge exemplar. A més, va tenir una escola de medicina immillorable: la del seu mestre el Dr. Esquerdo, el qual, veient també en ell la capacitat didàctica, el va fer professor auxiliar de Patologia Mèdica a la Universitat Autònoma, unes classes que els seus alumnes definien com a molt bones, per la seva claredat i pels seus coneixements.

Posteriorment va entrar al seminari. És difícil saber per què va decidir ser sacerdot. En l'ànima de Tarrés s'hi troben una colla de factors espirituals i religiosos que donen, al meu entendre, una mica l'explicació de la seva decisió d'arribar al sacerdoci. El seu gran amor a Jesucrist, que fins l'encomanava als qui s'acostaven a ell, encenent-los a estimar més el Senyor. La seva gran estimació a la puresa, de la qual en va donar moltes proves. El seu gran amor al proïsme, com ho havia demostrat en l'exercici de la seva professió mèdica. La guerra contra la desfeta dels valors espirituals. Probablement aquells anys de guerra i la seva estada al front li van fer palesa l'extensa i esgarrifosa patologia de l'ànima humana en l'ordre moral. Tot i no deixar de sentir-se metge, aquests factors fan pensar que en el clima del gran amor del cor de Tarrés es donés, com a resultant lògica, una dedicació sacerdotal autèntica i conscient.

Ja sacerdot, sempre em va donar la impressió que la Missa la celebrava amb el cor i que mai en ell va adquirir la qualitat d'un simple ritus. Si val el qualificatiu, diria que celebrava la Missa amb gran pietat i devoció. El seu tracte sacerdotal era sempre senzill, amable i afectuós. La seva predicació fou sempre evangèlica, breu i pràctica. Els temes preferits eren l'amor als altres, el misteri del dolor i el valor de la puresa. Tenia una jovialitat natural, unida a una maduresa i un do de consell fora de sèrie en els moments decisius i importants.

La nostra amistat va arribar al punt més alt en la seva última malaltia, quan va ser internat en el nostre Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè. Se li va diagnosticar, mitjançant una biòpsia que jo mateix li vaig practicar, un linfosarcoma, diagnòstic fatal que ens portava a la certesa d'una mort segura. Com que ens havíem promès que, arribat el moment de la nostra última malaltia, ens diríem la realitat del nostre estat, per tal de preparar-nos millor i conscientment per al traspàs cap a Déu, vaig prendre la determinació de dir-li la realitat, però vaig esperar un moment oportú. Li vaig dir que tenia un "linfoma", que significa una malaltia greu però d'evolució molt lenta. Era una hipòtesi versemblant que Tarrés va acceptar. Però un dia, amb gran dolor per part meva, en arribar al Sanatori em comunicaren que aquell mateix matí un amic sacerdot li havia notificat el diagnòstic real. Vaig anar a veure'l tot tremolós, ja que aquella entrevista amb Tarrés, aquell matí, tenia per a mi una certa violència. Jo no havia complert el compromís contret anys enrere. Tenia tota la raó de manifestar la seva contrarietat. Però, quan vaig entrar, Tarrés, assegut al mateix llit, m'esperava amb un somriure franc ple d'afecte, com ell acostumava, i em va dir: "Estigues tranquil. Ho has fet molt bé. No et pots imaginar el que m'han ajudat a l'acceptació de la voluntat de Déu en mi aquests dies d'una esperança insegura. Quan et tornis a trobar en un cas semblant, fes-ho com ho has fet amb mi." Aquesta resposta i la reacció de Tarrés, tot i ser per a mi inesperada, era característica en ell: estimar l'amic, la gran naturalitat, la seva acceptació del dolor i el treure un bé sobrenatural de tot el que tenia i passava al seu entorn.

Com a testament, recordo que em va dir: "Manresa, m'has de prometre que sempre serviràs l'Església en el servei dels seus malalts pobres." I als darrers dies em digué: "Manresa, vull deixar-te un record però no sé què. Què et fa goig del que tinc?" No tenia pràcticament res i li vaig contestar: "Vols més record que la impressió que en el meu cor deixen el teu amor per les ànimes, el teu sacrifici darrer, la teva tendresa envers nosaltres, la teva delicadesa exquisida, la teva pau immensa, en una paraula, tot aquest sermó inoblidable que prediques constantment des d'aquest llit-altar?" 

Tots els qui vàrem ser protagonistes dels seus darrers dies de vida estem convençuts que vàrem conviure, servir i donar sepultura a un sant."

NOTÍCIES

27è aniversari del trasllat del cos del Dr. Tarrés a Sarrià

El dimecres 6 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, a l'església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià es commemoraran els vint-i-set anys del trasllat del cos del Dr. Tarrés amb una concelebració eucarística. Aquest any cuidarà de l'organització l'entitat e-Cristians, una obra a la qual s'ha adherit la Federació de Cristians de Catalunya. [<]

Una nova plaça dedicada al Dr. Tarrés

El poble d'Espaén (Alt Urgell) dedicarà la plaça del poble al metge i prevere Pere Tarrés. De l'11 al 26 d'agost de 1938, hi sojornà per malaltia quan estava al front de guerra. Els veïns, que recorden el bon metge, li dedicaran la plaça on hi ha l'escola del poble, antic hospital de guerra on hi va estar. [<]

Vigília de Sant Lluc 

El dia 18 d'octubre, a les vuit del vespre, a l'Auditori de la plaça de la Plana de l'Om, de Manresa, es lliurarà el VI guardó de "Vivències Mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret". [<]

El Museu-memorial del Dr. Tarrés

Aviat començaran les obres per endreçar el pis del carrer del Clos de Sant Francesc i que tindrà també una entrada per la sagristia de la parròquia de Sarrià, on s'instal·larà un petit Museu-memorial del Dr. Tarrés per mantenir més viu el seu record. A la llarga, s'hi guardarà el seu ja voluminós arxiu, que fins ara es guarda a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. [<]

Donatius per a ajudar la Causa de Beatificació del Dr .Tarrés

Agraïm les aportacions, unes anònimes i altres lliurades directament a la Comissió. A tots els diem gràcies. La llibreta de "la Caixa" on es poden fer donatius és: 2100-3200-92-2105024972. [<]