Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí |
Núm. 72, desembre de 2001 “Nadal
no morirà mai, com no pot morir la nostra religió. Nadal
és una paraula màgica que vol dir Amor, Humilitat i Pietat.”
Records
El jove metge Pere Tarrés, que des de desembre de l'any 1926 escrivia de tant en tant un article al diari manresà El Pla de Bages, en el número del dimarts 24 de desembre de 1929 --quan tenia 24 anys-- va publicar-ne un amb el títol “Nadal i els infants'”, que ens plau transcriure en aquest Records i Notícies. En llegir-lo s'entreveu com ell copsava la gran festa cristiana, i nosaltres, en donar-lo a conèixer, desitgem que la seva lectura faci conèixer més i millor el seu autor i sigui, a la vegada, una felicitació cordial a tots els amics i devots del manresà, metge i sacerdot, en procés de beatificació. Nadal i els infants Si dintre les nostres festes, podem parlar d'una festa tendra i infantívola alhora, no hi ha pas cap dubte que la de Nadal ocupa un dels primers llocs. És la gran diada dels infants: ha nascut el model llur, el nin amorós, el germanet gran de tots els infants, sota l'esclat d'una nit estelada, als afores de Betlem, en els braços de la Puríssima Verge sens màcula i sota l'empar de Sant Josep. És la festa dels infantons de rínxols d'or i cara gemada, dels nins enjogassats i riallers, de tots els infants, que tots ho són de formosos, car tenen sens excepció una animeta blanca com la neu i una brillantor d'estel en els seus ulls innocents. Ha nascut l'amic inseparable, l'enamorat, el guarda diligent dels infants: "Deixeu que els nens vinguin a mi." Per això, pobrissons, quan aquesta vetllada la mare cristiana enamorada dels seus fills, en portar-los al llit, els parla del Bon Jesús rodejat d'àngels d'ales daurades i de pastors portant-li obsequis i regals, els fillets s'adormen amb un somriure de goig... Qui pogués fruir de la joia d'un somni d'infant! Hem dit que era la festa dels infants, dels petits, encara que ells no saben pas capir el gran significat d'aquesta diada, si no és per l'alegria tota pura que experimenten davant l'arbre de "Noël" o davant el nostre clàssic "tió". Però. malgrat tot això, continuem repetint que és la festa dels infants per excel·lència, car, qui és que en aquesta diada no se sent petit i com embolcallat per la boirina suau dels records de la infantesa, que ens fa sospirar per aquella edat plena d'il·lusions i somnis innocents? Talment el Nadó Diví, en la seva gran lliçó d'humilitat que aquesta nit ens dóna, ens mou a ser purs, innocents i humils com la violeta boscana. L'altíssim poeta de la nostra terra, el gran Maragall, glossava admirablement aqueix infant que tots els homes portem al nostre interior i que davant de les manifestacions de tendresa es mostra tal com és. Tots en aquestes diades voldríem ser petits i bategar de joia i llançar crits d'admiració davant, per exemple, del pessebre. Com voldrien en aquells moments els nostres esperits esmussats per la lluita, pel treball i les passions, contemplar aquelles figuretes, aquells pastors i ramats, aquell riu amb unes oques, la dona que renta, l'estel d' orient, l'espectacle encisador del naixement, del qual un no sap pas què més admirar-ne, si la sublimitat del que representa o el dolç amor que s'hi respira; aquelles palmeres i poblets de lluny; com voldríem contemplar-ho amb els ulls i l'esperit dels infants... Però gosaríem dir que els homes arriben a fer gairebé del tot aquest miracle: i si no que ho digui, per exemple, el pare que fa el pessebre pels seus fills i veureu com s'adapta als seus plançons i com en el conjunt del verd i blanc hi batega tendrament una ànima d'infant; que ho diguin si no els retrobaments de la diada de Nadal; és el dia del perdó; el pare al fill, l'espòs a l'esposa; el germà a l'altre germà, l'amic al seu amic... I per què tot això? Perquè Jesús infant embolcallat en les palletes de la menjadora, entre l'escalf de la mula i el bou, irradia per tot el món el secret de la virtut de l' amor, això és, la humilitat, i la humilitat fa els homes més infants, i els infants no renyeixen, i perdonen i obliden. Amb quanta raó creiem dir: Nadal festa d'infants! Benaurades
festes, que elles conserven i fomenten el benestar de les nostres llars,
fonament de la societat. Tot el que sia en aquest sentit pot considerar-se,
al nostre entendre, com un dels grans mitjans de renovació i progrés
espiritual del nostre poble. La pau i la tranquil·litat del món
sols es basen en una paraula, i aquesta es diu Amor, i les festes com aquestes
porten en son si l'amor; sense aquestes quatre lletres combinades, ja no
foren les festes de què fins ara hem parlat.
Pobres pobles que comencen per matar les festes dels infants, d'aquests éssers plens de candorositat i d'il·lusions tan innocents! Pobres pobles! Indiquen un fet: el nihilisme dels seus dirigents, la gelor de l'esperit llur. No vulguem
pas nosaltres ser així. Fomentem les festes dels infants, alegrem-nos
amb els infants, fem-nos també infants, no vulguem pas fer acció
destructora. No, que el nostre poble ha de sser gran i s'ha d'asseure en
el tron indestructible de l'Amor. [<]
NOTÍCIES En aquests últims mesos, la secció "Escrits del Dr. Tarrés'' de l'Arxiu s'ha vist enriquida amb la fotocòpia d'una nova carta (són ja 462 les que hi ha arxivades); dos fulls manuscrits del mateix Servent de Déu, mig fets malbé, amb unes citacions tretes de la pastoral del Dr .Torras i Bages La ciència del patir; un full manuscrit, amb notes sobre peticions a fer a entitats diocesanes; un altre full, escrit amb llapis, amb una nota sobre una activitat a fer, i la fotocòpia d'una estampa amb una exhortació al darrere a la persona a la qual anava dirigida el dia de Sant Josep de 1948. Ho agraïm als donants i desitgem que tinguin molts imitadors, per enriquir l'Arxiu Pere Tarrés i guardar millor els seus escrits. [<] Són moltes les cartes que arriben a l'Arxiu Tarrés per donar notícia d'alguna gràcia rebuda o per manifestar la devoció al Servent de Déu. Transcrivim les paraules d'un seminarista que, invitant a la seva ordenació de diaca, manifesta: "Prego al Senyor que em concedeixi la radicalitat de la fe i la joia de viure la consagració al Crist Servidor com ho han fet tants testimonis, entre ells el Dr. Tarrés, al qual demano la seva intercessió." [<] EI Sr. Cardenal de Barcelona va presidir l'eucaristia en el 26è aniversari del trasllat del cos del Dr. Tarrés del cementiri de Montjuïc a l'església de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Concelebraren amb ell els bisbes Daumal i Malla, amb 35 preveres i amb una església plena de fidels i devots del gran metge i sacerdot. Eis seminaristes de Barcelona es van cuidar d'ajudar a l'altar i dels cants, i els metges cristians s'encarregaren de l'organització de l'acte, que resultà perfecta. Es distribuí als assistents un punt de llibre com a record, amb un llibre referent al Dr .Tarrés, un exemplar de la revista Decisions mèdiques i el núrnero 1154 de Catalunya Cristiana, que parla extensament del Servent de Déu. [<] Donatius per ajudar a la causa de beatificació del Dr. Tarrés Agraïm
les aportacions, unes anònimes i altres lliurades directament a
la Comissió. A tots els diem gràcies. La llibreta de "la
Caixa" on es poden fer donatius és: 2100-3200-92-2105024972. [<]
|
Fotografies |
|
| Arxiu | |
| Bibliografia | |
| Procés de beatificació | |
| Contacte | |