Records
Com era el metge Dr. Pere Tarrés!

Notícies
Publicació en italià d'una biografia del Dr. Tarrés
26è aniversari del trasllat del cos del Dr. Tarrés a Sarrià
Concessió del premi Dr. Tarrés a Manresa
Ha mort la Maria Àngels Papiol
Donatius per la causa de beatificació

RECORDS

Com era el metge Dr. Pere Tarrés!

Ens diu Jesús que pels fets coneixerem com és una persona, és a dir, que per la seva manera de comportar-se podem descobrir la bondat o malícia del seu tarannà; doncs bé, Records i Notícies vol intentar donar a conèixer com era el metge Dr. Pere Tarrés per mitjà d'unes anècdotes que el retraten.

Explicava un testimoni: "El Dr. Tarrés, en una ocasió, en els primers dies d'exercir la seva professió, va visitar una dona, malalta i pobra, que vivia en un indret apartat i escabrós proper al centre de Barcelona. Cap metge no volia anar-hi per raó del lloc on es trobava la casa i per la situació econòmica de la malalta. Ell, malgrat les dificultats, va decidir d'anar-hi amb ganes de portar consol i remei a la malalta. Va constatar la gran pobresa en què vivia aquella persona, com tota la seva família se n'havia desentès, i es va meravellar i sorprendre en comprovar que, malgrat tot, era una bona cristiana. Va fer la visita mèdica amb tota delicadesa i mirament, i en acabar no li va voler cobrar res. Aquella dona, contenta, no sabia com agrair-li, i, feliç, li va donar, després d'estendre a terra un mocador, sis ous de les seves gallines. El Dr. Tarrés se'ls va emportar amb un cor joiós, constatant el gest en d'agraïment i generositat que representava. Els 
va lliurar a la seva mare com si hagués guanyat un guardó."

Un altre testimoni recordava una conversa mantinguda amb el mateix Dr. Tarrés, en la qual aquest li va explicar: ''Jo tenia un amic que visitava en un dispensari del barri del Raval de Barcelona. Un dia em demanà si podia anar-lo a suplir. Hi vaig anar. En entrar en aquell carrer, un grup de dones i homes se'm tirà al damunt: em prengueren la ploma estilogràfica, la cartera i tot el que portava d'algun valor; m'acorralaren en una paret d'una estreta voravia. Quan ja ho tingueren tot, mirant-me'ls tan amorosament com vaig poder i amb tota amabilitat, els vaig preguntar per la situació exacta del Dispensari, ja que venia a suplir el meu amic metge i jo no hi havia estat mai. Com per art d'encantament, em tornaren tot el que m'havien pres, bo i dient-se els uns als altres: és el metge nou. 
M'acompanyaren al Dispensari, pel camí els vaig demanar si hi havia a la barriada algun malalt greu. M'acompanyaren a una casa on una mare tuberculosa estava gravíssima. La visió d'aquella malalta i l'ambient en què estava em colpiren profundament." Pocs anys després, en plena revolta i estant amagat, escriu en el llibret que titulà Fantasia una colpidora descripció d'aquella malalta i de la seva situació.

Un antic soldat de l'exèrcit republicà recordava l'impacte que li va fer de veure com actuava en el front aquell metge de 33 anys: "Em va colpir l'atenció i la sol·licltud amb què treballava prop dels ferits en ple front de guerra, de com es preocupava tant de la curació física com de l'espiritual de cada un d'ells. Els tractava amb molta estima, dient el seu nom i interessant-se per les seves famílies, tranquil·litzant-los tant com podia. Quan els curava pensava que la mare del ferit estava prop d'ell i això l'encoratjava encara més en el treball de guarir-los."

El Dr. Joan Berini, company metge, amb qui va coincidir en el mateix front, explica: "Un comissari li va dir, als pocs dies d'arribar al front: Tu has vingut aquí per trobar la manera de passar-te a l'altre bàndol. Si ho intentes, buidaré aquesta pistola en el teu cap. Ell va contestar que aquesta no era la seva intenció, que era allà per ajudar a uns joves que els considerava els seus germans; però va quedar preocupat per l'amenaça. Als pocs dies varen portar al lloc de socors, greument ferit per un tret en el cap i al llindar de la mort, aquell comissari que l'havia amenaçat; jo li vaig dir que havia estat de sort, però ell, per tota resposta, em digué que el feia patir el fet que aquell home es presentés davant Déu sense penediment."

El seu amic, el metge Dr. Gerard Manresa, recorda una conversa que va tenir amb el Dr. Tarrés. Aquest li digué: "Que bonic és anar a visitar en el seu domicili un malalt pobre, i entrar a la seva cambra, moltes vegades bruta i gens cuidada, i en comptes d'acceptar una cadira, asseure't als peus del mateix llit del malalt, i després de saludar-lo amb tot afecte, iniciar l'interrogatori i l'exploració per poder arribar a fer-ne el diagnòstic. Fer el tractament i després parlar amb el malalt i la seva familia, una estona, de coses humanes actuals i sense cap relació amb la malaltia. Això els asserena i anima. l si t'adones que la pobresa d'aquella casa no permet l'adquisició ràpida de la medicació, deixar-los sota el coixí, discretament, algun diner." I li deia també: "El metge ha de procurar reunir dues virtuts: la ciència i la caritat"; i "de fet puc afirmar que si Tarrés era un metge admirable per la virtut de la caritat [...] caldir que portava una preparació professional completa, procurant constantment la seva superació tècnica i científica [...] L'amor al malalt i l'afecció a la ciència biològica i als progressos de la tècnica van fer d'ell un metge exemplar." I en una altra ocasió digué: "En la visió cristiana el metge no solament té davant seu una persona que cal atendre, sinó que hi té un membre del Cos místic de Jesucrist, que l'estima; i per Déu i amb Déu, més fàcilment sent envers el malalt l'afecte i la delicadesa, la suavitat, la tendresa i la confiança, mitjans enfront dels quals no hi ha persona humana que es resisteixi i no s'obri..."; per això assegurava el Dr. Manresa: "Aquesta personalitat mèdica és la inconfusible del Dr. Tarrés. Per això, si ho creia convenient i encara que hi hagués perill, visitava els malalts dues i tres vegades al dia. Vetllava acuradament per la salut del cos, però sempre estava a l'aguait del bé espiritual dels seus visitats. En el moment del desenllaç final mai no abandonava la família. Feia companyia en el dolorós moment i exhortava a un conhort cristià amb consoladores paraules."

Això fa entendre les seves paraules, repetides moltes vegades i de moltes maneres, però sempre amb el mateix contingut: "El metge, davant el malalt, és com el sacerdot davant l'altar. El llit del qui pateix és l'altar, i el malalt¡ és una víctima que sofreix. El metge, un veritable sacerdot. Heu pensat mai en aquesta idea, en trobar-vos davant d'un malalt que sagna en la taula d'operacions? Tarrés féu de la medicina uns acerdoci, i del sacerdoci una medicina; per això en ell es fan entenedores les seves paraules quan algú li recriminà la seva entrada al Seminari: "Jo sols podia deixar la medicina per ser sacerdot." Ell va aconseguir la plasmació de la vivència de la fe cristiana en una professió que moltes vegades pot resultar una activitat purament mecànica. Ell, amb la seva competència i la seva caritat, va fer-ne una activitat d'amor, apostòlica, admirable i admirada. [<]
 

NOTÍCIES

Publicació en italià d'una biografia del Dr. Tarrés

Un sacerdot de l'arxidiòcesi d'Acerenza, periodista i director de la revista diocesana, Don Giuseppe Greco, havent conegut la vida del Dr. Tarrés i la seva exemplaritat, ha traduït a l'italià la biografia escrita per Mn. Jordi Piquer: Pere Tarrés o la radicalitat de la fe. [<]

26è aniversari del trasllat del cos del Dr. Tarrés a Sarrià

El dia 6 de novembre, dimarts, a dos quarts de vuit del vespre, a l'església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, es commemoraran els vint-i-sis anys del trasllat del cos del Dr. Tarrés, amb una concelebració eucarística que presidirà el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Ricard M. Carles. Aquest any tindrà cura de l'organització de l'acte l'Associació de Metges Cristians de Catalunya. [<]

Concessió del premi Dr .Tarrés a Manresa 

A les vigílies de la festa de Sant Lluc, a Manresa, s'atorgarà el cinquè guardó "Vivències mèdiques Dr. Pere Tarrés" a un metge en situació de jubilació, en reconeixement de la seva trajectòria professional i que hagi destacat al llarg de la seva vida laboral i personal per la seva humanitat. [<]

Ha mort la Maria Àngels Papiol

El dia 8 d'agost va morir la gran col·laboradora en el treball de la Comissió pro Beatificació del Dr. Tarrés i autora de molts articles i llibres sobre el Servent de Déu. Pregueu per ella. [<] 

Donatius per a la causa de beatificació 

Les persones que han ajudat a la causa de beatificació amb el seu donatiu, durant aquest any 2001, i vulguin que la quantitat lliurada serveixi per deduir de l'impost IRPF, a menys que ja ho haguessin fet els anys passats, haurien de comunicar-ho per escrit a la Comissió (c/ Joan Güell, 200, 08028 Barcelona), donant les seves dades fiscals: nom, cognoms i NIF, abans del proper dia 30 de novembre. [<]