Records
El Dr. Tarrés i la sexualitat

Notícies
Beatificació de Francesc Castelló
Amics del Dr. Tarrés
El Dr. Pere Tarrés, en un memorial

RECORDS

El Dr. Tarrés i la sexualitat

El dia 21 d'octubre de l'any passat, a la sala d'actes de l'Hospital General de Catalunya, se celebrà una jornada sobre Antropologia sexual, organitzada per l'Associació de Metges Cristians de Catalunya. Una de les ponències d'aquesta reunió d'estudis versà sobre "L'ordenació de la sexualitat en el pensarnent del Dr. Pere Tarrés", a càrrec del metge uròleg Dr. Santiago Ruiz. És un estudi profund on es retrata el Servent de Déu en un vessant molt significatiu de la seva vida, tant per la seriositat amb què va viure la seva castedat com per la difusió d'idees, molt clares, que féu sobre aquesta virtut. En aquest número de Records i Notícies volem presentar algunes de les reflexions del ponent, per donar a conèixer com el Dr .Tarrés vivia i estimava la puresa, i per fer-la sobresortir quan en els nostres dies molts la tenen desvirtuada i menyspreada. 

Afirma el Dr. Ruiz en la seva conferència: "'EI Dr. Tarrés fou una persona d'una fe guem profundíssima, arrelada des de la infància; un d'aquells esplèndids casos en què arriba a ser consubstancial en la persona. Tant que ell mateix gairebé no en parla, de la seva fe. Parla sempre, i molt, de l'amor, però la fe és tan òbvia que la dóna sempre per assumida; la fe, en principi, no el fa patir; el fa patir no estirnar prou, perquè sempre vol estimar més... La fe s'entreveu sempre subliminalment com la columna sòlida que sosté l'edifici... eix vertebrador, font i origen de la seva extraordinària cohesió de pensament. Aquesta fe fou el germen, la conseqüència i el marc d 'un amor extraordinari a Jesús i a Ia seva Mare, que informarà tota la seva actuació, tant íntima i privada, com la de l'apostolat de jove estudiant fejocista, metge i sacerdot." És aquesta fe, doncs, la que explica la fermesa en els criteris clars sobre sexualitat i lagran valoració que donarà sempre a la castedat i a la puresa.

Més endavant el conferenciant es pregunta: "Què en pensa el Dr. Tarrés de la sexualitat?" I respon dient: "No pot pensar altra cosa que la sexualitat és bàsicament obra de Déu; és la realització magnífica de la seva saviesa per transmetre i perpetuar la vida a la natura en general, i, concretament en la persona humana, augmentar el nombre de fill de Déu; i que en l'Església és la base natural d'un sagrament, o sia, que segons el voler de Déu i en el seu recte ús és font de gràcia... És doncs una realitat bona... D'aquest concepte, se'n deriva un radical i absolut respecte, no tolerant la més petita ironia, doble sentit, ni burla, i no cal dir abús." Aquestes paraules recorden la seva manera d'actuar i de pensar al llarg de tota la seva vida. N'és un exemple el que testifica un company d'estudis de la Facultat de Medicina: "Quan entre els estudiants, en els passadissos de la Facultat es parlava de temes immorals, la sola presència d'en Tarrés o la seva paraula amonestadora: Nois!, dita amb un gest i un to persuasiu i delicat, que no podia molestar ningú, tancava la boca dels condeixebles."

Després es pregunta el ponent: "La sexualitat quin lloc ocupa en la vida del Dr. Tarrés?" I l'autor reflexiona d'aquesta manera: "En el seu interior, en l'estratificació i estructuració jeràrquica del seu pensament, després de presa la decisió de donació absoluta, de continència perfecta, feta a Monistrol de Calders -l'any 1927, quan tenia 22 anys, en l'últim curs de carrera, quan feia una suplència del metge del poble-, la sexualitat resta, diríem, com classificada de realitat íntima no motivant. La sexualitat se la té en compte per custodiar-la sota el mantell protector de la castedat, o sia que la sexualitat esdevé el motiu, no de si mateixa, sinó de la castedat, de la puresa... La sexualitat per ell ve a ser com aquelles joies de l'àvia que no es tenen per posar-se-les i lluir-Ies sinó per guardar-les i defensar-les com a patrimoni i tresor familiar. La sexualitat esdevé així, i per a ell el tresor patrimonial de la persona humana rebut de Déu i a ell ofert. Per Tarrés la sexualitat és l'objecte que fa possible la seva castedat, ofrena i mostra d'amor a Jesús i a Maria... aquest era l'eix fonamental de la seva vida: viure apassionadament la puresa, la castedat, per amor a Déu. Viure-la plenament perquè n'està enamorat." De fet, si reuníssim algunes de les persones que van conèixer i tractar el Dr. Tarrés i els preguntéssim quina virtut els sembla que va arrelar més en la persona del Servent de Déu, de segur que unànimement -sense por d'equivocar-nos- dirien: ''la puresa''. N'és una prova tota la seva activitat en la Federació de Joves Cristians de Catalunya, ja que sovint posa molt en relleu la bellesa i la força de la castedat i en canta les excel·lències. Per citar uns exemples, recordem el primer congrés de la Federació, celebrat a la gran sala de l'Olímpia, quan va motivar amb la seva paraula ardent que milers de joves s'aixequessin per aplaudir "Madona Puresa", i la "Glossa" del dia 26 de juny de 1936, de Flarna -la publicació periòdica de la mateixa Federació- quan escriu: "La puresa en la joventut és la sal que priva els pobles de tota corrupció; és la garantia més solida de la pau familiar; és el fonament de la grandesa futura rnaterial i espiritual dels pobles."

També podem dir el mateix en les activitats que exercí de prevere. Essent viceconsiliari dels joves d'Acció Catòlica els deia: "La castedat és la vida del cor. Sense castedat no hi ha amor. El cor pur és un cor obert. L'impur és tancat. Mai en una intel·ligència segrestada i envaïda per fantasmes impurs la imatge de la veritat i la bellesa podrà ocupar-ne el lloc." I a les noies de Sarrià, com consta pel testimoni d'una d'elles: "Ens va despertar a totes una gran estimació vers la castedat ja que ell n'era un exemple vivent, d'aquesta virtut, i un apòstol amb les seves exhortacions." I com explica el ponent: "En el seu pas pastoral per l'Hospital de la Magdalena on eren revisades sanitàriament i, si s'esqueia, tractades més d'un cop fins a la mort les dones públiques de Ia ciutat... recordem la commoció que li causà la visió d'una d'aquestes noies, agonitzant... que l'impulsà a promoure la "Croada per la puresa"... endegada entre les noies treballadores (de la JOC), a nivell de pregària, en el vestir, en el parlar, en les diversions, el pensament i la conducta."

Finalment recordem, de la conferència del Dr. Ruiz, el que diu sobre la característica bàsica i essencial de la sexualitat en el Dr. Tarrés: "La vida del Dr. Tarrés traspua innocència ja des de la infància, evolucionant amb el temps vers una major solidesa i maduració en anar incrementant el coneixement de la matèria sobre sexualitat... La seva innocència -que no vol pas dir ignorància- va anar augmentant amb l'edat conservant en l'exterior un cert aire infantil, però en el seu cor tota la fortalesa de les virtuts heroiques, perquè el coneixement de Tarrés sobre la matèria sexual l'hem de considerar lògicament complet i correcte, donada la seva condició professional. A la Facultat de Medicina, i més essent com era alumne brillant, la informació havia de ser plenament correcta i completa, tant des del punt de vista anatòmicofuncional com clínic... i recordem el coneixement que pogué adquirir de l'aspecte aberrant i negatiu en uns ambients que no eren els seus habituals: la dolorosa experiència que per la seva ànima pura va constituir el front de guerra, on els conceptes de virginitat, castedat i puresa eren sistemàticament befats, menystinguts i trepitjats de la forma més barroera. Així mateix, en un altre ordre, però tanmateix experiència trista i impactant, ja sacerdot, el seu pas pastoral per l'Hospital de Ia Magdalena... Sempre davant d'aquestes situacions que foren per a ell una duríssima prova, tant en el front com a l'hospital, la seva reacció i resposta era la d 'una extraordinària caritat, que es traduïa humanament en compassió i sobrenaturalment en oració i sacrifici reparador. La seva innocència era, doncs, la de la manca radical de malícia dins el marc d'un ple coneixement."
 
"És obvi que la visió i el concepte de sexualitat que tenia el Dr. Tarrés fou sempre el que es contempla des de la vivència de la castedat... superant la postura de contraposició entre sexualitat i castedat com si de dues realitats contràries, contraposades i incompatibles es tractés. Viure la sexualitat des de la castedat perfecta significa tenir molt clar que, aquesta forma part intrínseca de la primera, com a element regulador i controlador imprescindible, igual que un automòbil sense un mecanisme frenador està irremissiblement condemnat a estavellar-se... Tarrés mostrava, potser implícitament, la castedat com a dignitat de la sexualitat."

"Com a resum i síntesi podríem dir que les característiques mestres del concepte i la vivència de la sexualitat segons el Dr .Tarrés serien: un enamorat de la virginitat, practicant la castedat i la continència perfectes; tractant aquests temes amb un extraordinari respecte i dignitat... i amb una gran naturalitat, amb un concepte de castedat en què aquesta forma part intrínseca i activa de la sexualitat com a element d'ella mateixa regulador, i potser optimatitzador del seu immens valor com a obra de Déu."
 

NOTÍCIES

Beatificació de Francesc Castelló 
El Papa Joan Pau II va beatificar, el dia 11 de març, el fejocista i màrtir, químic de l'empresa Cros, Francesc Castelló, que va donar la vida per Crist. És un exemple avui, especialment per als joves, de fortalesa, de generositat, d'optimisme i d'un gran entusiasme per Déu i pels germans. [<]

Amics del Dr. Tarrés 
Tenim una llarga llista de persones que van conèixer i parlar amb el Dr. Tarrés en una o altra de les seves moltes activitats. Algunes d'elles van ser dels 192 testimonis del procés de beatificació; d'altres, en tenim a l'Arxiu, per escrit, els seus records. En aquest número volem recordar dos grans arnics del Dr. Tarrés que l'han glossat moltes vegades en la premsa i que han mort en aquests darrers mesos: Oriol Camps i Antoni Dalmau. Preguem per ells, com també preguem per tants altres amics i testimonis del procés que ja han estat cridats a la vida definitiva. [<]

El Dr. Pere Tarrés en un memorial 
La Universitat Pompeu Fabra ha erigit en el pati del seu edifici Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella un memorial en homenatge als professors de la Universitat Autònoma que en van ser separats l'any 1939. Entre ells figura el nom de Pere Tarrés i Claret, que fou, des del 12 de juliol de 1934, ajudant lliure de la disciplina de Patologia mèdica (Càtedra del Dr. Esquerdo). [<]