Bronze realitzat per l'artista Josep M. Nuet Martí |
Núm. 63, desembre de 1999 “... la Mare de Déu l'estimo molt, moltíssim. Que n'estic de content, d'haver-ne estat apòstol.” (Paraules del Dr. Tarrés el dia 17 de juliol de 1950, en el seu llit de malalt) Records
Santa Maria de Viladordis. Record i memòria de Pere Tarrés El temps d'Advent, i molt més les festes nadalenques, són dies molt marians: la litúrgia ens parla sovint de la Mare de Déu, i els costums populars d'aquests dies: pessebre, nadales, representacions teatrals dels pastorets... parlen molt de Maria, la que, amb el seu sí generós a Déu ha fet possible l'encarnació del Fill de Déu; la que el va portar en les seves entranyes i la que el dóna a llum en una establia a Betlem. Per això Maria és tan estimada pel poble cristià el qual la reconeix com a mare, i arreu i en tot temps li dona mil noms que són la manifestació d'aquest amor dels cristians envers ella. Records i Notícies es complau –en aquestes diades– de recordar un santuari: el de Viladordis, tan relacionat amb la vida del Dr. Tarrés, el qual durant tota la seva vida va estimar i fer estimar la Mare de Déu. El Dr. Josep M. Gasol, pvre., cronista de la ciutat de Manresa, molt devot i coneixedor de la vida del Dr. Tarrés ens dóna unes encertades pinzellades d'aquest lloc marià. * * * “El llogarret de Viladordis i la seva parròquia-santuari de la Mare de Déu de la Salut són fites i escenari remarcables dels anys d'infantesa i adolescència de Pere Tarrés i Claret, presents en la memòria i recordats en escrits autobiogràfics de l'apostòlic metge i sacerdot manresà.” “Viladordis és un barri rural del municipi de Manresa; l'església de la Salut, una de les seves onze actuals feligresies. Un barri de pagesos, a nord-est de la populosa ciutat; un temple, més que mil·lenari, amb rang oficial de parròquia i popular centre de devoció mariana. Una ampla vall afaiçonada per la Sèquia, a punt de retornar al Llobregat el sobrant de les seves fecundants aigües, i una ermita romànica presidint el vell panorama de camps, vinyes i boscos, esquitxat de masies grans i petites.” “D'una d'aquestes cases de pagès, coneguda per Cal Rena, era filla la mare del doctor Tarrés, Carme Claret i Masachs. L'avi, Isidre Claret i Brunet, n'era propietari i en conreava les terres. Unes terres, estimades i recordades per Tarrés des de la llunyania de les altes valls pallareses: "aquells camps de regadiu, tan enyorats de Manresa, i aquelles feixes de ca l'Avi [...], el groc d'or dels albercocs, el vermell dels préssecs" (Diari de guerra, 3 d'agost de 1938). Unes altres pàgines de memòries del seu temps d'infant, ens permeten de compartir amb el noi Tarrés escenes i facècies viscudes "pels camins de Viladordis al santuari de La salut" (Recordant quan era un infant).” “El lloc de Viladordis és de poblament antiquíssim. Hem pogut afirmar que els primers manresans coneguts n'eren fills o, al menys, hi havien viscut i van morir-hi. Car les sepultures neolítiques trobades en aquest indret són, per ara, els vestigis arqueològics més antics del territori manresà. La continuïtat de població és testificada per l'existència d'unes vil·les romanes i l'esplet dels segles medievals.” “L'església de Santa Maria de Viladordis és documentada des del segle X. El temple romànic, inicialment pre-romànic, era a l'Edat Mitjana una de les set esglésies filials de la Seu de Manresa. Convertida en santuari de la Mare de Déu de la Salut, amb una imatge gòtica de la Verge, és ja un punt de referència de la devoció de tot l'entorn manresà el segle XIV. Potser l'advocació de la Salut té quelcom a veure amb els neguits i pregàries per les pestes d'aquells temps. El nom de Maria Salut esdevingué un onomàstic bastant freqüent. Amb ell, precisament, fou batejada la germana petita d'en Pere Tarrés; nascuda, com aquest, a Manresa, però de mare filla de Viladordis.” “Diguem per
acabar que l'església de la Salut de Viladordis conserva el record
piadós de les freqüents visites de sant Ignasi de Loiola durant
els deu mesos llargs que visqué a Manresa. (Desitgem i demanem que,
amb els records ignasians, puguem venerar-hi també aviat la memòria
edificant del beat i sant Pere Tarrés i Claret. Amén).” [<]
NOTÍCIES L'any jubilar del 2000, també any jubilar del Dr. Tarrés El dia 31 d'agost de 1950, a tres quarts i cinc de la tarda, en l'habitació de prop de l'entrada, del Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè, moria plàcidament i en fama de santedat el Dr. Pere Tarrés. Enguany en fa cinquanta d'aquest traspàs. Des d'aleshores, la seva fama de santedat ha anat creixent. La Comissió pro Beatificació prepara alguns actes per recordar-ho, els quals seran comunicats oportunament. Ens sembla bo d'evocar, en aquest full de Records i Notícies, algunes de les activitats més extraordinàries i alguns dels fets més destacades que va realitzar aquell any de la seva mort, tot i estar greument malalt. De fet, fins a l'entrada al Sanatori, no va minvar gens en l'ampla actuació ministerial que tenia confiada. - Del 6
al 12 de març va predicar exercicis espirituals a les sòcies
de l'Acció Catòlica Femenina de Sarrià.
Són moltes les persones que visiten el sepulcre del Dr. Tarrés a l'església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Darrerament l'ha visitada Mons. Josep Sebastià Laboa, que treballa en la Sagrada Congregació per les Causes dels Sants, de Roma. [<] Llibreta de "la Caixa" on es poden fer donatius Núm.
de compte: 2100-3200-92-2105024972 [<]
|
Fotografies |
|
| Arxiu | |
| Bibliografia | |
| Procés de beatificació | |
| Contacte | |