|
RECORDS I NOTÍCIES |
|
Records
i notícies |
Records Notícies La vigília
de sant Lluc a Manresa Ajudes a
la causa de canonització
RECORDS El Papa Benet
XVI ha promulgat un Any Sacerdotal
amb motiu del 150è aniversari del
naixement al cel del rector d’Ars, sant Joan Maria Vianney, per “afavorir
la tensió de tot prevere vers la perfecció espiritual de la qual depèn, sobretot,
l’eficàcia del seu ministeri, i ajudar els preveres i tot el poble de Déu a
redescobrir i enfortir més la consciència del do de gràcia, extraordinari i
indispensable, que el ministeri ordenat representa per a qui l’ha rebut, per a
tota l’Església i per al món”. En la catequesi
del Sant Pare, donada durant l’audiència general del dimecres 24 de juny, va
recordar que “existeix per una part una concepció social-funcional que
defineix l’essència del sacerdoci amb el concepte de servei: el servei a la comunitat, i que dóna la primacia a la
Paraula i al servei de proclamar-la. Per altra part hi ha la concepció
sacramental-ontològica, que naturalment no nega el caràcter de servei del
sacerdoci, però el veu ancorat en el ser del ministre i considera que aquest
ser està determinat per un do atorgat pel Senyor a través de la mediació de
l’Església; és a dir, el sagrament que dóna primacia a l’Eucaristia, en el
binomi sacerdoci-sacrifici. No són pas dues concepcions contraposades, i la
tensió que pugui presentar-se entre elles s’ha de resoldre des de dintre”. El Beat Pere
Tarrés, en cartes i en altres escrits, presenta el concepte que ell té del
sacerdoci, i creiem que en ells confirma tot això que el Papa afirma; la seva
lectura pot ajudar en aquest any sacerdotal a enfortir i valorar més el do
del sacerdoci. En els anys de
la Federació de Joves Cristians de Catalunya escriu, en una de les glosses que setmanalment publicava en
el setmanari Flama, la del 24 de
març de 1933: “Oh sacerdots abnegats! Quin consol per les nostres ànimes de joves, representa el trobar aquests pares bondadosos, amics de la joventut, que es desviuen per ella, portats pel gran ideal de conquesta, pel gran zel apostòlic de la salvació de les ànimes!” I a finals del
1935 (el 13 de desembre) escriu en una altra glossa: “Vosaltres, amics, potser no la sabeu la vida del vostre sacerdot... Vosaltres sols el veieu en el Grup, fent Cercles d’Estudi, dirigint actes de pietat, assistint a les juntes, a les reunions mensuals, a les seccions; potser el veureu, escombrant el local, traient la pols dels mobles, fregant els vidres enfilat en una mala escala o en una cadira de tres potes... Però després de tot això el vostre Consiliari, quan és tot sol i aïllat de vosaltres, el trobareu als peus del Sagrari, pregant i potser pregant per tu, perquè no et comportes com deus; demanant fortalesa al que tot ho pot per sofrir la teva inconstància i la teva migradesa; el trobareu oferint tota mena de benestar, ben legítim, i àdhuc la vida per la teva ànima foraviada, per la d’aquells joves que no van mai al Grup;... I si entressis dintre la seva ànima en el moment august de la Santa Missa, allí veuries qui és el teu Consiliari...” Passats els anys
de la guerra es prepara per ser un d’aquells Consiliaris que havia retratat
en les Glosses. A les vigílies de
la seva ordenació de prevere, el dia 11 de març de 1942, escriu a Mn. Pere
Llumà, el seu director espiritual: “Veig arribar el sacerdoci amb il·lusió i amb el desig de fer-me des de la Primera Missa una víctima autèntica amb Crist. Treballo per sentir en mi aquesta idea mare: el sacerdot en l’altar ha de sentir-se realment víctima, altrament el sacerdot és un pur comediant.” I essent ja
prevere, des de Salamanca, escriu el 7 d’abril de 1944 a Mn. Malaquies Zayas,
que estudiava a Comilles preparant-se per rebre l’ordenació: “El sacerdoci és una cosa sublim. Entrega total a l’Amat, el dolç Amic. Quina vida tan gran la nostra! Val la pena de viure-la! Però de viure-la bé. Jesús exigeix de nosaltres aquella llei del tot o res. No ens fem il·lusions de pensar que la vida sacerdotal és un ofici com un altre. Oh no! L’hem de viure amb la dignitat conscient dels nostre deures: entrega, abnegació, sacrifici, renúncia, convertir-nos, fer-nos autèntiques víctimes de l’Amor. Caríssim amic, com hem de pregar mútuament per tal d’assolir aquesta perfecció! I amb quin fonament de vida intensa espiritual! Aleshores, apostolat i set d’ànimes.” Estant a Núria
amb les sòcies de l’Acció Catòlica femenina de Sarrià, el dia 13 de setembre
de 1947, escriu a Mn. Joan Bagué, rector d’un poblet del nostre Bisbat: “Sento com mai el desig de les ànimes, i com mai desitjo entregar-m’hi plenament. I vostè no sap amb quina il·lusió li parlo d’aquestes coses... Hem de donar moltes gràcies a Déu d’haver-nos fet la mercè de trobar-nos uns quants germans en el sacerdoci enamorats de l’ideal de Crist fins a perdre-hi la vida. Quant dolça és la idea de donar-ho tot per Ell, el dolç Espòs de les nostres ànimes!... Treballem tots i preguem molt pels nostres germans sacerdots. Visquem sempre íntimament units al Bon Déu, talment com instruments dòcils a les seves ordres... Que el seu anhel d’imitar al sant Rector d’Ars, sigui norma constant de la seva vida. No s’hi espanti pas malgrat reconèixer la seva petitesa. Aquest reconeixement és penyora de quant i quant pot fer amb la gràcia de Déu.” L’any següent,
el 1948, també des de Núria, escriu una carta a Mn. Joan Rius, igualment
rector d’un poblet: “Hem trobat en el
sacerdoci la plenitud del nostre ideal. Cal que aquesta plenitud la fem
pràctica concretant-la en realitats tangibles a través del nostre ministeri i
en l’esforç tenaç de part nostra en l’assoliment de la santedat amb l’auxili
de la Gràcia”. I unes ratlles
més amunt li explica: “No saps com
estimo la Mare de Déu! Sento un amor vivíssim per Ella i voldria estimar-la
cada dia més i més. Sento intensament la seva maternitat espiritual sobre meu
i per tant la seva protecció. Jo no sé pas com ho faria en el meu ministeri
sacerdotal, si no confiés totes les meves coses a Ella.” I és durant la seva darrera malaltia que sintetitza la seva visió del
sacerdoci amb afirmacions que varen ser recollides per Mn. Pere Llumà: “Em sento el Bon Pastor. He fet vertaderes
bogeries per les ànimes, fins a deixar les noranta-nou per anar a buscar
l’esgarriada. A vegades, el món m’hauria pogut prendre’s malament les
bogeries que he fet per les ànimes... Oh el sacerdoci! Després de la Creació,
és el que he trobat més gran a la terra. En ell ho he trobat tot. Com hauria
volgut fer comprendre a tots els sacerdots, als seminaristes, tots els
principis de santedat que hi ha en el sacerdoci! Hi són tots... Jo els hi he
trobat tots... El sacerdot ha de tenir molta estabilitat de cap i equilibri
de sentiments... quin goig em dóna haver estat fidel a la meva vocació! Podia
haver obtingut una càtedra a la Universitat; això em feia molta il·lusió,
però hauria hagut de deixar la vocació. Ara en tindria una gran tristesa; en
canvi, sóc feliç”. I també va dir a una persona que el va visitar: “Ara celebro la meva darrera Missa, és la millor i la més solemne.
Que gran és la dignitat sacerdotal! Quin goig haver pogut ésser sacerdot i
morir en un continuat acte d’amor i sofriment, presentalla que voldria que
fos digna del Pare celestial”. NOTÍCIES NadalRecords i Notícies amb motiu de les festes nadalenques
desitja santes festes de Nadal a tots els devots i amics del Beat Pere Tarrés
amb les paraules que ell va escriure a un company sacerdot, rector d’un petit
poblet, el 22 de desembre de 1948: “Que
la contemplació de l’Infant Nadó t’empleni el cor de fortalesa i l’ànima de
pau. Ell, la mateixa feblesa, ha vingut a triomfar dels forts del món. Aprofita
aquests dies per abocar tota la caritat del teu cor i la sol·licitud de pare
sobre els teus fills”. La vigília de sant Lluc a ManresaLa Delegació Comarcal del Bages del
Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar a Manresa la tradicional Vigília de Sant Lluc, el divendres dia
23 d’octubre. S’hi va conferir el tretzè premi Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret, que és un guardó lliurat
a un metge jubilat que hagi portat una trajectòria professional i humana d’eficiència
i bonhomia. Fou atorgat al Dr. Francesc de Paula Sant i Figueras,
especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia. Va rebre una figura
signada per l’escultora Àngels Freixanet. Ajudes a la causa de canonitzacióComuniqueu els records que pugueu tenir del Beat Pere Tarrés: cartes,
escrits, fotografies... a la Comissió pro Canonització del Beat Pere Tarrés (carrer
Joan Güell, 200. Barcelona-08028). Les ajudes econòmiques també s’hi poden
fer, però és millor fer els donatius a la llibreta de “La Caixa”: 2100-3200-92-2105024972.. [<] |
|
© Comissió
Pro-Canonització Beat Pere Tarrés, 2009. All rights reserved |