|
RECORDS I NOTÍCIES |
|
Records
i notícies |
Records Objectius bàsics del cristià conscient Notícies Reedició
d’uns llibres exhaurits Carrers
dedicats al Dr. Tarrés
Objectius bàsics del cristià conscient, segons el beat Pere Tarrés Amb motiu de la
inauguració oficial de la Federació de Joves Cristians de Catalunya,
el 22 de novembre de 1931, el jove metge Tarrés, enrolat des de bon
començament a aquesta obra de transformació humana i cristiana de la
joventut, publica una colla d’articles en els quals exposa com ell creu que
hauria de ser i de viure el jove que s’allistés a la Federació. La lectura
d’aquests escrits són d’una extraordinària actualitat, de tal manera que,
llimant l’estil de redacció propi d’aquells anys trenta, podríem creure que
han estat publicats per un líder cristià del món actual que anhela la
transformació profunda dels joves d’avui amb una fermesa total de la seva
vida i acció, de cara a portar el món a una profunda renovació humana i
cristiana. Heus aquí alguns
fragments que ho demostren, en el diari manresà El Pla de Bages del
dia 24 de novembre de 1931, en el qual es dóna la notícia de l’acte de la inauguració
oficial de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, celebrat dos dies
abans a la Catedral de Barcelona i als locals d’aquesta entitat al carrer de
Santa Anna. A primera pàgina hi apareix, signat per Pere Tarrés i Claret, un
escrit en què descriu com es van
desenvolupar els actes de la inauguració, i acaba dient: “... Joventuts, venim a la palestra
amb la fermesa que comporta la nostra edat. Venim disposats a tot. El nostre
gran ideal és la conquista de tota la joventut per Crist. Aspirem a la pau i
al millorament social, damunt la base de la germanor cristiana. Venim
exclusivament i única amb l’arma de l’amor, de la caritat. A tots estimem, a
tots voldríem confosos en una sola abraçada, en l’abraçada més dolça que pot
dar-se: la de germà, i per aconseguir-ho estem disposats a qualsevol
sacrifici. Som ciutadans i volem respectar i que se’ns respecti. No fem
política; defensem la llibertat de la nostra consciència, i per sobre de tot
som catòlics. Estimem la disciplina i aspirem a que regni per arreu.
Proclamem la concepció cristiana de la família i la dignificació de l’amor. ”Lectors, amics: avui Catalunya ha
vibrat. Manresa també hi ha contribuït, però podria donar encara més sensació
de vida. Contribuïu a la gran obra! Allisteu-vos joves manresans als seus
rengles!” Quinze dies més
tard, el 7 de desembre, i en el mateix diari El Pla de Bages reitera i
aprofundeix les idees exposades en l’anterior escrit. Diu així: “La Federació de Joves Cristians va
endavant... s’ha encès una flama de l’ideal, i els joves catalans, no
corsecats encara pel glacial materialisme, hi acudeixen freturosos
d’activitat i amb l’ànima inflamada per tal de retornar la beneïda terra
nostra a la possessió d’aquella força espiritual que cantà en la seva tradició
l’immortal i sant bisbe vigatà, Torras i Bages. ”El Decàleg dels fejocistes és prou
integral perquè hi trobin la més completa realització tots els ideals de
joventut: educació física, cultura espiritual i moral, art, bellesa,
disciplina, fidelitat, noblesa, sacrifici, cordialitat, germanor; no manca
cap manifestació digna i gran, ni cap virtut racial s’hi troba a mancar. ”Amb el programa que inclou el
Decàleg fejocista, s’hi troba l’home complet que vol viure la vida familiar,
social i individual en tota la seva plenitud... Que comencin aviat a casa
nostra a aplegar-se i orientar-se els que cremen per dintre amb la flama de
l’ideal. Homes de demà, cal despertar-se i no esperar la redempció amb les mans
plegades. El nucli té tota la vida que més tard s’expandirà; i el nucli és
una cosa petita que viu sense fer soroll...” I per precisar
encara més sobre aquestes idees, en el mateix diari El Pla de Bages del
dia 27 d’agost de 1932, en un escrit titulat “La disciplina que cal”, llegim entre
altes afirmacions, el que segueix: “...Moltes organitzacions no pas
mancades d’ideal han deixat d’existir per insubordinació dels seus membres. ”L’home disciplinat, l’home de
caràcter, de conviccions arrelades, no es forma així com així. Representa un
treball constructiu extraordinari que sols s’aconsegueix després d’una formació
tenaç, equilibrada i íntegra; formació que sols s’adquireix després d’uns
anys d’estudi i de recerca. ”I a casa nostra, amics, hi ha una
crisi de caràcter perquè hi ha una crisi de formació; no tothom pot arribar a
posseir-la, no pas per manca de mitjans, sinó per menyspreu, moltes vegades, de
les fonts d’informació. ”L’home té un afany extraordinari
de convertir-se en dictador malgrat la seva influència arribi a una altra
persona. I quan en un determinat medi no pot excel·lir passa a un altre,
malgrat tingui de sacrificar principis fonamentals de la seva espiritualitat,
buscant-se tan sols a si mateix sense preocupar-se de l’heroic treball de
millorar el bagatge espiritual llur, única garantia d’èxit, donant lloc al
naixement de les capelletes, centres d’indisciplina, sense altra finalitat
que la de donar-se a conèixer destruint amb l’escarpell finíssim de la ironia
impotent allò que els altres han construït. Tot per una manca de caràcter,
per un defecte de formació... Tots els pobles cultes són pobles disciplinats.
La disciplina és patrimoni de la cultura integral. Per això les generacions
que pugen han de fer-se càrrec de la importància que el perfeccionament
espiritual té per l’esdevenidor de Catalunya. ”No n’hi ha prou a posseir un
ideal; cal saber-lo defensar i fer-lo digne de posseir-lo. Per això no ens
cansarem de recomanar a la joventut que es preocupi de quelcom més que del futbol,
que estudiï, que es prepari, que es forgi un caràcter, norma de vida,
garantia del bé immens que representa això per la Pàtria.” Són afirmacions
molt clares que repetirà una i mil vegades en els seus escrits, especialment
en la Glossa que escrivia setmanalment per Flama, el portaveu de la
Federació. També ho repetirà al llarg de la seva vida de prevere: entre els
feligresos compromesos de Sant Esteve Sesrovires i de Sant Joan Samora; entre
les noies de l’Acció Catòlica de Sarrià, les de la JOC, els antics escolans
de Montserrat i a tots els que d’una manera o altra se li atansaven per
demanar-li consell. Aquestes idees clau del Beat Pere Tarrés, avui són
totalment actuals i poden ser matèria de reflexió per a tothom que vulgui
viure amb plenitud la seva fe: Cal
tenir un ideal: Jesucrist impregnant la vida. Cal
treballar per la pau i la germanor cristiana. Formació
integral per a ser gent de caràcter. L’estimar
com a mitjà de portar l’ideal a terme. Una
ferma disciplina i disposats al sacrifici. Etc. NOTÍCIES Amb el títol
“Propostes de Pere Tarrés ara i aquí” se celebrarà una taula rodona, tot
commemorant el cinquè aniversari de la beatificació del Beat Pere Tarrés, el
dimarts dia 20 d’octubre, a un quart de vuit de la tarda, a la sala d’actes
del Col·legi d’Advocats (carrer de Mallorca, 283). Reedició d’uns llibres exhaurits L’editorial
Casals ha tret una nova edició castellana de El meu diari de guerra (Mi
diario de guerra), i l’editorial Claret ha reeditat les Glosses del
Dr. Tarrés. Carrers dedicats al Dr. Tarrés A més dels
municipis citats en el número anterior de Records i Notícies que tenen
una plaça o un carrer dedicat al
Doctor Tarrés: Sant Esteve Sesrovires, Manresa, Sant Joan de Vilatorrada,
Monistrol de Calders, Castellcir, Noves de Segre, Garcia i Barcelona, ens han
comunicat que en el municipi de Sant Boi de Llobregat també hi ha un carrer
dedicat a ell, des de fa anys. Són, doncs, nou les poblacions, de què tenim
constància, que honoren el beat Pere Tarrés amb una plaça o amb un carrer que
porta el seu nom. Escultura del Beat Pere Tarrés L’escultura “Ànima
lliurada” que plasma en el bronze l’actitud meditativa del Beat Pere Tarrés,
és ja treballada per la seva autora Rebeca Muñoz per poder-la col·locar i
inaugurar en la festa del Beat de l’any vinent en els jardins del Seminari
Conciliar de Barcelona, a la cruïlla dels carrers de Balmes i Diputació, on
podrà ser vista per tothom. La Comissió confia, amb l’ajuda de tots els
devots i amics del Beat Tarrés, de poder abonar tot el cost de l’obra
escultòrica. Els donatius es poden fer a la llibreta de “la Caixa: 2100-3200-92-2105024972. [<] |
|
© Comissió
Pro-Canonització Beat Pere Tarrés, 2009. All rights reserved |