RECORDS I NOTÍCIES
Dr. Pere Tarrés i Claret, metge i sacerdot
URL: http://www.doctortarres.org · A/e: doctortarres@terra.es
COMISSIÓ PRO-BEATIFICACIÓ DEL DR. TARRÉS
JOAN GÜELL 200 · 08028 BARCELONA

Bronze realitzat 
per l'artista Josep M. Nuet Martí





Records i notícies
Fotografies
Arxiu
Bibliografia
Procés de beatificació

Contacte


Núm. 100, novembre de 2008 

“Falten aquells apòstols sense hàbit de religiós que han d’exercir 
llur apostolat en els tallers, a les fàbriques i despatxos, a tot arreu...”
(“Glossa” 16 al setmanari Flama del 5 d’agost de 1932)
Records
El número 100

Notícies
Nadal
La vigília de Sant Lluc a Manresa
Comgrés de metges a Roma
Records i Notícies
Correspondència


RECORDS

El número 100

En el mes de maig de 1982, dos mesos abans d’iniciar-se oficialment el procés sobre la santedat de vida i virtuts del Dr. Tarrés, va publicar-se el primer número de Records i Notícies, en el qual es manifestava el motiu i el propòsit de la seva publicació amb aquestes paraules: 

“Avui, més que mai, ens cal sentir ben nostre el testimoniatge d’aquelles persones que han configurat la història de l’Església a Catalunya i sobretot d’aquells el record dels quals ens ajuda a ser fidels als valors perennes de la santedat, a la que estem tots cridats a viure... hi ha hagut homes i dones excepcionals, homes i dones que senzillament voldríem imitar i que per això mateix no volem que el seu record s’esvaeixi. El Dr. Tarrés n’és un cas... ens hem decidit a inaugurar la publicació d’aquest full informatiu per a donar a conèixer i divulgar records i notícies sobre el Dr. Tarrés...”. 
Des d’aquell primer número, datat al maig de 1982, s’han publicat noranta-nou Records i Notícies en els quals, complint l’objectiu proposat en iniciar la publicació, s’han donant a conèixer fets i escrits del nostre Beat Pere Tarrés, alguns d’ells inèdits fins aquell moment, com també s’han divulgat notícies sobre el procés, i actes que s’han celebrat en honor seu a diferents indrets, per conèixer més i estimular la imitació d’aquell gran metge, apòstol i sacerdot de la nostra terra.

Arribats al número 100, donem la paraula a un metge, a un jove militant cristià i a un prevere que, no havent conegut directament el nostre Beat, ens diguin en què creuen ells que el Dr. Tarrés pot ajudar, avui, en el segle XXI, els qui com ell són metges, apòstols, sacerdots, ocupacions vitals en les quals va sobresortir.

El metge, oculista i president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, Dr. Josep Maria Simon i Castellví, ens diu: 

«El Dr. Tarrés és avui un gran exemple per als metges ja que combinava a la perfecció una gran competència professional (que inclou estudi i estar sempre al dia) amb la més excelsa humanitat. Ell sempre tractava les persones com si fossin el mateix Déu. Això pot semblar exagerat però no ho era en el seu cas. Ni en temps de guerra es va permetre de curar els malalts de qualsevol manera. Tractava els soldats com si les seves pròpies mares estiguessin mirant...

”Un altre vessant d’en Tarrés era l’opció preferencial per la maternitat. No era ni exclusiva ni excloent, però era ferma la seva defensa de les mares i dels seus fillets.

”Tarrés tenia el que avui podríem anomenar “hobbies”, que tan importants són per mantenir la integritat psicofísica en una Medicina sovint amb molta pressió assistencial i carregada de deures. 

”Tarrés mirava Déu cada vegada que curava algú. Això és propi de sants.»

El jove Pablo Navarro i Manich té 20 anys, pertany als joves de la Parròquia de Santa Maria del Remei de les Corts i estudia el tercer curs de Magisteri a la Universitat de Barcelona. Així veu l’actualitat de l’apòstol de la Federació de Joves Cristians, el Beat Pere Tarrés:
«Si hagués de destacar un aspecte d’actualitat del Beat Pere Tarrés seria el de donar testimoni en tota situació adversa. A la Universitat, per exemple, si ens trobem enmig d’alguna conversa que pot fer tremolar la nostra vida interior, no s’hi ha de participar ni amb el nostre silenci. Com feia ell, o mostrar el nostre parer, o marxar mostrant que aquell tema no ens agrada. Així, a la propera oportunitat, si són persones amb un mínim sentit de respecte, aniran amb més compte de parlar de certs temes o com a mínim evitaran fer-ho en la nostra presència, cosa que redueix el seu ventall d’oportunitats de pecar.

”A més de ser apòstols de paraula, ho hem de ser en obres. Ocupar el nostre lloc i saber què fer. D’aquesta manera mostrarem, com el Beat Pere Tarrés, que Crist transforma i millora la nostra vida: “em plau pensar que tot malalt o ferit que hagi passat per les meves mans guardi sempre bon record de mi. Procuraré fer-ho tot això amb la més pura rectitud d’intenció, per amor a l’Amic de tots els amics”. Això es pot fer parlant amb aquell company que queda aïllat o marginat, deixant els estris o els apunts fins i tot a aquell que és desagradable amb nosaltres i sense que ens ho demani, no fent crítiques destructives de ningú ni a la seva cara ni a la seva esquena...

”També com feia el Beat Tarrés, hem de pregar per aquestes persones dels nostres ambients que blasfemen i són desagradables; i oferir les situacions difícils i incòmodes pels que més necessiten l’Amor.

”Penso que tot això serà més fàcil si seguim els seus passos i prenem aquesta norma de vida: “procuro normalitzar la meva vida interior. M’he abandonat absolutament a l’Amat”».

Mn. Manuel Valls i Serra, rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on hi ha el sepulcre del Beat Pere Tarrés, és així com veu l’actualitat de l’exempleritat del sant sacerdot: 
«En primer lloc, la vida i el testimoniatge del beat Pere Tarrés assenyala la necessitat que  tenim de viure el nostre sacerdoci en el sentit d’una autèntica desapropiació del nostre jo, perquè l’ocupi Jesús. Un sacerdoci viscut com a ofrena, oblació i despullament de nosaltres mateixos. Solament així podrem lliurar-nos plenament a Déu i als germans. Aquest fou el secret del nostre beat, el secret del seu món relacional tan reeixit: centrada la seva relació amb el Senyor –la qual cosa féu mitjançant una pregària intensa i humil– fou capaç de teixir ordenadament totes les altres relacions en ordre a un veritable apostolat sacerdotal, sense caure en la temptació d’instal·lar-se còmodament ni de cercar seguretats materials.

”En segon lloc, el seu testimoniatge d’alegria, de la qual tant estem avui necessitats. Ministres de la joia divina en un món que ha multiplicat artificiosament i enganyosament les ocasions i les possibilitats de plaer però que desconeix la joia profunda de l’esperit. Vivint aquesta alegria al cor, serem capaços de superar la “invidia clericalis” que tant mal ens fa i que tantes divisions incomprensibles crea. L’alegria espiritual potencia el desig de comunió i d’ unitat eclesials. Aquesta alegria és la que alimenta unes relacions sanes i foragita tota temptació de refugiar-se en un malaltís anonimat des del qual llançar pedres contra els altres en nom d’unes preteses ortodòxies, del signe que siguin, però que malauradament coincideixen en la incapacitat de construir des de l’amor, quan precisament és l’amor el que ha de determinar-ho tot en la nostra vida sacerdotal.

”En tercer lloc, la vida i el testimoniatge del nostre Beat ens continua il·luminant en la pràctica d’una autèntica caritat pastoral, en la pràctica d’un veritable acolliment evangèlic, sobretot dels més angoixats i necessitats, dels més petits, els quals són, per definició, els qui passen més desapercebuts als ulls del món. Tarrés ens ensenya a fer-nos pròxims a ells, a ser capaços d’endevinar aquella fam, aquella set o aquell abandonament que els devoren. Això exigeix a la nostra vida sacerdotal una especial atenció del cor, un cor obertament acollidor, desarmat i vulnerable a les necessitats de tots aquests germans i germanes». 

Que aquests testimonis i els de molts altres que podríem presentar ens animin a tots a donar a conèixer aquesta vida exemplar molt vàlida per al dia d’avui, per a “ser fidels als valors perennes de la santedat, a la que estem tots cridats a viure”; que com deia Mn. Pere Llumà, que fou conseller espiritual del Beat Pere Tarrés, seguim les seves petjades ja que és “un sant ben de debò i ben nostre”; escrivint a la Maria Salut, germana petita del Dr. Tarrés, pocs dies després de la mort del gran metge, apòstol i sacerdot, també afirmava: “Ah, si nosaltres sapiguéssim seguir per aquests camins!”
 

NOTÍCIES

Nadal

Records i Notícies desitja santes festes de Nadal a tots els devots i amics del Beat Pere Tarrés amb les paraules que ell escriví a la “Glossa” de Flama del 22 de desembre de 1934: “Que aquest Nadal sigui per nosaltres la naixença del Crist en les nostres ànimes, sigui la fusió de les nostres ànimes en el Crist; que la seva voluntat sigui la nostra; que ell sigui, vivint en el Crist, l’inici de la pràctica plena de totes les virtuts.”

La vigília de Sant Lluc a Manresa

El dotzè premi de “Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés” fou atorgat al cardiòleg manresà Dr. Josep Corrons i Espinal. És un guardó que la Delegació Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona concedeix anualment a un metge jubilat que hagi portat una trajectòria professional  humana d’eficiència i bonhomia.

Congrés de metges a Roma

En una conferència internacional sobre l’atenció pastoral als infants malalts, organitzada pel  Consell Pontifici per a la Pastoral de la Salut, el Dr. Arcadi d’Arquer, de la Federació de Metges Cristians de Catalunya, tingué una ponència en la qual va parlar del Beat Pere Tarrés.

Records i Notícies

A l’Arxiu Tarrés es poden demanar exemplars d’anteriors números d’aquest full informatiu sobre la Causa de canonització del Dr. Tarrés, per part d’aquells que vulguin tenir tota la col·lecció.

Correspondència

Cartes que comuniquen gràcies rebudes per la intercessió del Beat Pere Tarrés o cartes demanant propaganda (llibres, estampes, medalles...) arriben de tant en tant a l’Arxiu. Darrerament des de Mèxic ens han comunicat una gràcia rebuda i de Jaén demanen llibres i estampes.
 

[<]
 
1
© Comissió Pro-Canonització Beat Pere Tarrés, 2008. All rights reserved